Dijous, 7 de juliol de 2022 - Edició 1442
La República

Quin paper jugarà l’economia en el clímax del procés?

El viatge d'Oriol Junqueras aquesta setmana als EUA ens fa adonar que l'economia jugarà un paper clau en el futur immediat del procés, i no pels pressupostos, que ja van […]

El Dietari del Procés 06/05/2017

El viatge d'Oriol Junqueras aquesta setmana als EUA ens fa adonar que l'economia jugarà un paper clau en el futur immediat del procés, i no pels pressupostos, que ja van ser referendats pels 72 diputats independentistes fa un parell de mesos. L'amenaça de tallar l'aixeta a la Generalitat per part de l'Estat, la contraamenaça catalana de no pagar el deute en cas d'independència no acordada, la importància d'obrir negociacions amb organismes supranacionals per aconseguir finançament per engegar el nou estat, la possibilitat de tornar a emetre deute i deixar el FLA, l'estabilitat pressupostària… Tots poden ser factors clau en els propers mesos. I per saber fins a quin punt ho seran, el Dietari ha parlat amb el secretari d'Economia, Pere Aragonès.

Un dels 'homes de Junqueras' més destacats i joves figures d'ERC més prometedores, Aragonès, explica que s'estan tenint contactes amb inversors i que no hi ha dubte que s'adaptaran a qualsevol desenllaç del procés, perquè els ho han dit. A més, ha revelat que l'Estat no pot tallar l'aixeta del finançament a la Generalitat. En primer lloc, perquè això voldria dir que ja no tenen poder sobre el territori, i en segon lloc perquè si s'enfonsa Catalunya econòmicament, l'Estat anirà darrere, donat el pes que té el Principat en el conjunt estatal.

Segons ell, a més, l'economia està millorant de manera ràpida iaixò farà que la Generalitat torni a poder emetre bons (cosa que no pot fer des de 2012) i deixi el FLA. Esdevenim o no un Estat, tot i que és obvi que una independència econòmica seria molt convenient en el primer cas. Ara bé, creu que si s'aconsegueix la plena sobirania, només es pagarà el deute si Madrid s'asseu a negociar els actius i passius (és clar, un 15-20% del deute espanyol se l'hauria de 'menjar' Catalunya, però un 15-20% del Museu del Prado, aeroports, carreteres i vies d'AVE de l'Estat també és català). En cas contrari, Aragonès diu que Catalunya no podrà pagar un deute que no està al seu nom.

Això es pot interpretar com una amenaça, cosa que podria restar opcions de reconeixements internacionals perquè els països es poden espantar. S'han de mesurar les paraules molt bé. A més, ser un estat vol dir exercir com a tal, així que si Madrid no vol seure, Catalunya hauria d'anar al Banc Central Europeu, l'FMI i qualsevol altra entitat a negociar bilateralment si el referèndum del setembre confirma el Sí. Cert, el plebiscit no està garantit, però a banda de fer moure el 'hàmster' i discutir sobre si es farà o no, s'ha de pensar en el dia després.

Què farà la Generalitat si proclama la independència, Madrid ho ignora per complet i el nou país no rep reconeixements?És probable que succeeixi, ja es preveu estar un temps en els llimbs, però per sortir d'aquest impàs com a mínim s'ha d'exercir com un estat, controlar tots els serveis, la maquinària de l'Estat i tot allò que passa al territori, i s'han de començar a teixir relacions de tu a tu amb altres estats i organismes. Això, fins que caigui el primer reconeixement.

Article escrit  per Guifré Jordan

Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí