Els pressupostos generals de l'Estat han passat el tràmit que gairebé n'assegura l'aprovació: el debat a la totalitat. El PNB ha venut un any més el dret a l'autodeterminació del seu país a canvi de diners i als populars ja els surten els números. Això, però, condemna Catalunya un any més al model Aznar: la meitat de la inversió en infraestructures total es dedicarà a l'AVE, l'exèrcit augmentarà en un 30% el seu pressupost, i la llengua i cultura espanyoles -amb centre neuràlgic a Madrid- seran les 'úniques' que tindran importància. Així, Montoro gastarà 84 milions en els museus del Prado i Reina Sofía, i només 3 per la suma de tots els museus catalans. De la mateixa manera, l'Instituto Cervantes rep 121 milions, i l'Institut Ramon Llull 0,3 milions.
Són uns números que va aportar ahir el diputat d'ERC al Congrés Joan Tardà, de la maneta d'una denúncia que va fer a l'”oligopoli” d'empreses del 'palco del Bernabéu' establert, amb noms com ACS, Acciona, Ferrovial, Telefónica o Iberdrola. La seva reflexió volia demostrar que mentre les empreses que triomfen a Espanya ho fan tutelades pel govern, que no camina cap a la globalització –ni innovació, ni modernitat, ni mirar fora, sinó AVEs i vetos a les energies renovables–, al contrari que a Corea del Sud, amb companyies com Samsung, KIA o Hyundai. Els dos estats són d’una mida equivalent i, mentre Espanya tenia un PIB el 70% més gran que Corea, ara els asiàtics ara ja han sobrepassat el pes econòmic de l’Estat.
Quan s’ha confirmat avui que els pressupostos continuen endavant, Tardà no s’ha estalviat d’advertir Madrid dient que la Generalitat “obrirà els col·legis electorals la segona quinzena de setembre”. Sembla que aquesta vegada s’ho van creient. I si no, avui n’han tingut una mostra més. En els propers dies es licitarà l’acord marc que ha de permetre comprar 8.000 urnes per la votació, tal com s’ha sabut aquest vespre. Sí, de les de veritat, no de cartró. I no, no és un tema gens menor
Valdran uns 200.000 euros i l’excusa oficial és dir que són per a unes eleccions futures o una consulta no referendària. Amb tot, quan trigarà l’Estat a intentar ‘fulminar’ fins i tot aquesta compra, amb el pretext que no són necessàries perquè el ministeri d’Interior sempre en cedeix a cada contesa –LEGAL, és clar? Cada moviment farà més rocambolesca la situació i taparà més vies d’escapament a la Generalitat. Ara bé, cal perseverar.
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
