Diumenge, 9 d'agost de 2020 - Edició 745
La República

Prou de fer la gara-gara als Comuns! Mai entendran que l’únic canvi possible és la independència

Els hereus del fran­quisme han tor­nat a guan­yar les elec­cions a Espanya i aque­sta veg­ada amb més marge que a les ante­ri­ors elec­cions. El mapa d’Espanya és blau del Par­tit […]

Èric Bertran
Èric Bertran 27/06/2016
Els hereus del fran­quisme han tor­nat a guan­yar les elec­cions a Espanya i aque­sta veg­ada amb més marge que a les ante­ri­ors elec­cions. El mapa d’Espanya és blau del Par­tit Pop­u­lar al 100%. A Catalunya, igual com al País Basc, hem que­dat una veg­ada més com uns flow­ers donant una imatge de que volem can­viar Espanya amb una clara vic­tòria d’En Comú Podem — Podemos. Com sem­pre al llarg de la història els únics que creiem amb el canvi a Espanya som els cata­lans i els bas­cos, ningú a Espanya no vol aquest canvi. La pena, és que si Esquerra no hagués posat els inter­es­sos de par­tit per davant dels de país no només no s’hauria empor­tat una frus­tració elec­toral com es va empor­tar ahir repetint resul­tats (creien que farien el sor­passo i serien primera força), sinó que l’independentisme hau­ria guanyat les elec­cions a Catalunya. I de cara al món con­trastar el mapa de l’immobilisme a l’Estat amb l’independentista a Catalunya és molt potent.
 
Xavier Domènech va tenir ahir una opor­tu­ni­tat pre­ciosa per explicar als seus votants –molts menys aque­sta veg­ada que el 20 de desem­bre– que el canvi és impos­si­ble a Espanya i que, per tant, l’únic canvi pos­si­ble pels cata­lans és la inde­pendèn­cia. Però no ho va fer, al con­trari, va fer una crida a consolidar-​se com a alter­na­tiva a CDC i a seguir tre­bal­lant amb la resta de forces de l’Estat per acon­seguir el canvi en el futur, d’aquí 4 anys. Això ha de servir a una part de l’independentisme, a ERC però també a l’ANC, per can­viar d’estratègia enfront els Comuns. Prou fer-​los la gara-​gara, prou esperar a que se sumin al pro­jecte com si fos­sin per­sones car­regades de bones inten­cions que només volen el canvi. Mai enten­dran que l’únic canvi pos­si­ble és la inde­pendèn­cia perquè són pro­fun­da­ment espany­olistes. Per tant, es pas­saran tota la vida tre­bal­lant per la uni­tat d’Espanya. Prou de riure les grà­cies i adap­tar el full de ruta a Ada Colau. A Ada Colau se l’ha de com­batre i destruir electoralment.
 
L’independentisme surt con­sol­i­dat. El bloc de Con­vergèn­cia i Esquerra surt reforçat. Con­vergèn­cia ha guar­dat els mobles amb molta dig­ni­tat i ara afronta un Con­grés on ha de fun­dar un nou par­tit polític. Si aque­sts can­vis no només són reals, que jo crec que ho seran, sinó que també ho sem­blen a ulls dels ciu­tadans –amb cares noves-​començarà la remu­ntada. Una remu­ntada més que necessària per fer front al sec­tarisme cada veg­ada més evi­dent de deter­mi­nades esquer­res d’aquest país i a la aliança de les claveg­ueres de l’Estat que for­men el min­istre del PP Jorge Fer­nán­dez Díaz i Albano Dante Fachin de Podemos.
 
Tots aque­sts reptes i esce­naris s’obren amb els resul­tats elec­torals d’ahir. Si hi haurà Gov­ern o anem a ter­ceres elec­cions, ningú no ho sap. Veurem què passa en els prop­ers dies, però per mi això, com a inde­pen­den­tista, és el de menys.
 
www​.ericber​tran​.cat

Relacionats