Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Prou de fer la gara-gara als Comuns! Mai entendran que l’únic canvi possible és la independència

|

- Publicitat -
Els hereus del fran­quisme han tor­nat a guan­yar les elec­cions a Espanya i aque­sta veg­ada amb més marge que a les ante­ri­ors elec­cions. El mapa d’Espanya és blau del Par­tit Pop­u­lar al 100%. A Catalunya, igual com al País Basc, hem que­dat una veg­ada més com uns flow­ers donant una imatge de que volem can­viar Espanya amb una clara vic­tòria d’En Comú Podem — Podemos. Com sem­pre al llarg de la història els únics que creiem amb el canvi a Espanya som els cata­lans i els bas­cos, ningú a Espanya no vol aquest canvi. La pena, és que si Esquerra no hagués posat els inter­es­sos de par­tit per davant dels de país no només no s’hauria empor­tat una frus­tració elec­toral com es va empor­tar ahir repetint resul­tats (creien que farien el sor­passo i serien primera força), sinó que l’independentisme hau­ria guanyat les elec­cions a Catalunya. I de cara al món con­trastar el mapa de l’immobilisme a l’Estat amb l’independentista a Catalunya és molt potent.
 
Xavier Domènech va tenir ahir una opor­tu­ni­tat pre­ciosa per explicar als seus votants –molts menys aque­sta veg­ada que el 20 de desem­bre– que el canvi és impos­si­ble a Espanya i que, per tant, l’únic canvi pos­si­ble pels cata­lans és la inde­pendèn­cia. Però no ho va fer, al con­trari, va fer una crida a consolidar-​se com a alter­na­tiva a CDC i a seguir tre­bal­lant amb la resta de forces de l’Estat per acon­seguir el canvi en el futur, d’aquí 4 anys. Això ha de servir a una part de l’independentisme, a ERC però també a l’ANC, per can­viar d’estratègia enfront els Comuns. Prou fer-​los la gara-​gara, prou esperar a que se sumin al pro­jecte com si fos­sin per­sones car­regades de bones inten­cions que només volen el canvi. Mai enten­dran que l’únic canvi pos­si­ble és la inde­pendèn­cia perquè són pro­fun­da­ment espany­olistes. Per tant, es pas­saran tota la vida tre­bal­lant per la uni­tat d’Espanya. Prou de riure les grà­cies i adap­tar el full de ruta a Ada Colau. A Ada Colau se l’ha de com­batre i destruir electoralment.
 
L’independentisme surt con­sol­i­dat. El bloc de Con­vergèn­cia i Esquerra surt reforçat. Con­vergèn­cia ha guar­dat els mobles amb molta dig­ni­tat i ara afronta un Con­grés on ha de fun­dar un nou par­tit polític. Si aque­sts can­vis no només són reals, que jo crec que ho seran, sinó que també ho sem­blen a ulls dels ciu­tadans –amb cares noves-​començarà la remu­ntada. Una remu­ntada més que necessària per fer front al sec­tarisme cada veg­ada més evi­dent de deter­mi­nades esquer­res d’aquest país i a la aliança de les claveg­ueres de l’Estat que for­men el min­istre del PP Jorge Fer­nán­dez Díaz i Albano Dante Fachin de Podemos.
 
Tots aque­sts reptes i esce­naris s’obren amb els resul­tats elec­torals d’ahir. Si hi haurà Gov­ern o anem a ter­ceres elec­cions, ningú no ho sap. Veurem què passa en els prop­ers dies, però per mi això, com a inde­pen­den­tista, és el de menys.
 
www​.ericber​tran​.cat
Publicitat

Opinió

Minut a Minut