- Publicitat -
Els hereus del franquisme han tornat a guanyar les eleccions a Espanya i aquesta vegada amb més marge que a les anteriors eleccions. El mapa d’Espanya és blau del Partit Popular al 100%. A Catalunya, igual com al País Basc, hem quedat una vegada més com uns flowers donant una imatge de que volem canviar Espanya amb una clara victòria d’En Comú Podem — Podemos. Com sempre al llarg de la història els únics que creiem amb el canvi a Espanya som els catalans i els bascos, ningú a Espanya no vol aquest canvi. La pena, és que si Esquerra no hagués posat els interessos de partit per davant dels de país no només no s’hauria emportat una frustració electoral com es va emportar ahir repetint resultats (creien que farien el sorpasso i serien primera força), sinó que l’independentisme hauria guanyat les eleccions a Catalunya. I de cara al món contrastar el mapa de l’immobilisme a l’Estat amb l’independentista a Catalunya és molt potent.
Xavier Domènech va tenir ahir una oportunitat preciosa per explicar als seus votants –molts menys aquesta vegada que el 20 de desembre– que el canvi és impossible a Espanya i que, per tant, l’únic canvi possible pels catalans és la independència. Però no ho va fer, al contrari, va fer una crida a consolidar-se com a alternativa a CDC i a seguir treballant amb la resta de forces de l’Estat per aconseguir el canvi en el futur, d’aquí 4 anys. Això ha de servir a una part de l’independentisme, a ERC però també a l’ANC, per canviar d’estratègia enfront els Comuns. Prou fer-los la gara-gara, prou esperar a que se sumin al projecte com si fossin persones carregades de bones intencions que només volen el canvi. Mai entendran que l’únic canvi possible és la independència perquè són profundament espanyolistes. Per tant, es passaran tota la vida treballant per la unitat d’Espanya. Prou de riure les gràcies i adaptar el full de ruta a Ada Colau. A Ada Colau se l’ha de combatre i destruir electoralment.
L’independentisme surt consolidat. El bloc de Convergència i Esquerra surt reforçat. Convergència ha guardat els mobles amb molta dignitat i ara afronta un Congrés on ha de fundar un nou partit polític. Si aquests canvis no només són reals, que jo crec que ho seran, sinó que també ho semblen a ulls dels ciutadans –amb cares noves-començarà la remuntada. Una remuntada més que necessària per fer front al sectarisme cada vegada més evident de determinades esquerres d’aquest país i a la aliança de les clavegueres de l’Estat que formen el ministre del PP Jorge Fernández Díaz i Albano Dante Fachin de Podemos.
Tots aquests reptes i escenaris s’obren amb els resultats electorals d’ahir. Si hi haurà Govern o anem a terceres eleccions, ningú no ho sap. Veurem què passa en els propers dies, però per mi això, com a independentista, és el de menys.
www.ericbertran.cat
Publicitat