- Publicitat -
No sabem el seu nom, només que sembla tenir menys d’un any. D’ell només tenim una fotografia, mort ofegat, als braços d’un cooperant alemany. No coneixem la seva història, tampoc si viatjava sol o amb la seva familia. Va morir divendres junt amb 45 persones més en una embarcació de fusta precària, una de les moltes barques que surten cada dia de Líbia cap a Europa.
Es calcula que només en els darrers dies han mort un miler de persones de la mateixa manera. Recordo el 2 de setembre que als europeus se’ns va encongir el cor en veure la foto del cadàver d’un nen de tres anys a les costes turques. Aylan Kurdi es deia. Potser durant aquests mesos hem vist ja la foto de massa cadàvers, potser ja ens hem blindat contra aquest tipus d’imatge.
Ahir, per fi, una bona notícia. París obrirà un gran camp de refugiats. Felicitem a la alcaldessa Anne Hidalgo. I dues reflexions ràpides. Primer, a veure si d’altres alcaldesses en prenen exemple, i segon, a veure si es vetlla perquè aquest camp no esdevingui un ghetto de marginalitat i simplement esdevingui un punt de primera acollida que els obri les portes a ser nous ciutadans europeus.
www.ericbertran.cat
Publicitat
