Dimarts, 26 de maig de 2020 - Edició 670
La República

Passem pàgina d’una època que mai més ha de tornar

Per fi. La societat catalana, commoguda després d’aquella entrada de Mossos d’Esquadra al fins aleshores impol·lut Palau de la Música el 2009, ja pot començar a cicatritzar la ferida d’aquell […]

El Dietari del Procés
El Dietari del Procés 15/01/2018

Per fi. La societat catalana, commoguda després d’aquella entrada de Mossos d’Esquadra al fins aleshores impol·lut Palau de la Música el 2009, ja pot començar a cicatritzar la ferida d’aquell sotrac. Avui ha sortit la sentència del ‘cas Palau’, amb penes de presó per a Fèlix Millet (9 anys i 8 mesos), Jordi Montull (7 anys i mig), Gemma Montull (4 anys i mig) i l’extresorer de Convergència Daniel Osàcar (4 anys i 5 mesos). El partit que tants anys va liderar Jordi Pujol i després va heredar Artur Mas ha estat condemnat a pagar 6,6 milions d’euros, mentre que Ferrovial ha quedat absolt perquè el seu delicte ha prescrit.

Tenint en compte que el jutge considera provat que Millet i Montull van embutxacar-se 23 milions d’euros del Palau, les penes encara podrien haver estat superiors. Però bé, és possible que, si s’arriben a executar –les defensen portaran el cas al Suprem, com era d’esperar–, els responsables del saqueig del Palau vagin a la presó fins que el cos els aguanti. Tot i que és també evident que ells al·legaran qualsevol mal relacionat amb l’edat per no ingressar-hi. Mentrestant, la fiscalia demanarà mesures cautelars.

Pel que fa a Convergència, Artur Mas ha valorat “molt negativament” la sentència. I diu que no ha quedat demostrat que hi hagués irregularitats en els concursos públics que va guanyar Ferrovial durant aquells anys. Mentrestant, el PDeCAT ja ha dit que això és un tema de CDC, que ja va assumir responsabilitats pels fets.
I Junts per Catalunya? Doncs ni ha fet cap comunicat oficial, perquè ja és el ‘nét’ de CDC i, amb Puigdemont al capdavant, està ben lluny d’aquells anys.

Convergència o el que en quedi ja s’ha erosionat prou durant aquests anys entre el ‘cas Palau’ i el ‘cas Pujol’. I les vies d’escapament que han creat han servit per parar el cop. La formació que serà al Parlament no sortirà ni esquitxada d’aquesta sentència, i si avui es fessin eleccions, no hi ha la sensació que perdrien gaire vots. Com a mínim per aquest motiu. L’impacte de tot plegat ha estat relatiu, i el moviment de Mas dimitint abans de la sentència ha ajudat a fer la bola no tan grossa. Per molt que alguns partits de l’oposició fins i tot apuntaven a Puigdemont i demanaven el seu cap.

En qualsevol cas, el cas Palau encara cuejarà amb els recursos i les mesures cautelars, però sembla que ja podem acabar de passar pàgina a una època on uns pocs manaven, i la resta callaven. Aquella imatge dels burgesos, polítics i empresaris intocables més catalans que ningú que remenaven les cireres amb la senyera per bandera mentre no explicaven com estafaven tots els ciutadans, ja ha passat a la història. I si encara perdura, està en vies d’extinció i la independència ha de portar al derrocament definitiu d’aquesta manera de fer.

Mantenint-se a Espanya també es pot fer, dirà algú. Però quin partit ha fet un ‘harakiri’ tan gran com CDC, tot i tenir casos de lluny més sonats que el del Palau? Allà la imatge dels empresaris intocables encara dóna la sensació que s’arrossegarà durant molt temps, fins i que els tribunals, els propis partits i, sobretot, els ciutadans, diguin prou. 

 

Relacionats