Divendres, 9 de desembre de 2022 - Edició 1597
La República

Paco Candel

Sempre s’ha dit que Catalunya ha estat terra d’immigració, un país d’acollida i, realment, és així. Penso que és un dels països que ha fet les coses força bé: ha […]

Laila Karrouch 27/05/2010

Sempre s’ha dit que Catalunya ha estat terra d’immigració, un país d’acollida i, realment, és així. Penso que és un dels països que ha fet les coses força bé: ha posat aules d’acollida, parelles lingüístiques, cursos per tots els nivells, s’ha preocupat de les situacions personals… Evidentment, com en tot, les coses es poden fer millor i de diferent manera (no tant per part dels ciutadans sinó dels polítics).

Cal dir, però, que hi ha hagut persones nouvingudes que han contribuït a obrir nous horitzons a les persones que hem anat arribant a posteriori. Em refereixo, en aquest cas en concret, a Paco Candel. Des del meu punt de vista parlar d’immigració i d’integració i no citar a Candel seria com parlar de tennis i no fer referència a Rafa Nadal.

Francesc Candel va arribar a Barcelona, a les barraques de Montjuïc, amb dos anys de vida. El País Valencià, la seva terra natal, va quedar lluny i des de llavors formaria part de Barcelona on va lluitar per un integració plena i enriquidora. Va viure de primera mà les misèries del moment: va absorbir instants durs, difícils, màgics també, bons i dolents i els va plasmar en llibres molt interessants, llibres que, actualment, ens ajuden als nouvinguts a superar obstacles i a tenir un bon referent. Candel, indiscutiblement, es va convertir en el representant inqüestionable d’aquells “altres catalans” que a meitat del anys 20, i posteriorment en la dècada dels 50 i 60, va arribar a Catalunya en diverses onades migratòries des de diversos punts de l’Estat espanyol

Tots els afortunats que han pogut conèixer a Candel i han parlat amb ell li coincideixen a l’hora de definir-lo: senzill, humil, incansable, tenaç i molt treballador.

En definitiva i el que vull dir és que la integració, vagis on vagis, és primordial, és tasca de tots i cal treballar-la dia sí i dia també. Paco Candel no ho va tenir gens fàcil, però va fer un forat en aquesta societat i va anar més enllà d’una simple integració, va arribar a estimar i ser estimat per la terra d’acollida i per la seva gent.