Pablo Iglesias, que ja s’ha desdit del referèndum, és un Zapatero amb tics autoritaris

Així com la cam­pa­nya elec­toral del 20 de desem­bre tinc la sen­sació que li va anar bé a Pablo Igle­sias, aque­sta cam­pa­nya que vivim ara sem­bla que se li està fent llarga i cada dia que passa perd una mica el dis­curs. Almenys pel que fa a Catalunya. Els Comuns ja no reivin­diquen el grup par­la­men­tari propi, però també han deixat de posar com a línia ver­mella el refer­èn­dum, i a més i com aque­sts dies ens ha recor­dat per les xarxes socials l’amic i col.laborador del pro­grama Sergi Cas­tané també han renun­ciat a defen­sar el català i el corre­dor mediterrani.

 

Pablo Igle­sias seria el gran bluf de la política espany­ola si arribés a gov­ernar. Cosa que crec que no pas­sarà. Recorda a Zap­a­tero prom­e­tent coses, que després no cumplirà. De fet, l’actual pro­grama elec­toral ja no s’assembla en res al que va pre­sen­tar a les europees. Tot són con­tradic­cions. I a més, tal i com vam veure després de la cam­pa­nya elec­toral del desem­bre, Igle­sias és un Zap­a­tero amb tics autori­taris. I és que és bo recor­dar que en la pro­posta de Gov­ern que va fer al PSOE només va dem­a­nar càr­recs, i ai las, quins càr­recs. No va voler cap min­is­teri des d’on es fan polí­tiques socials. Només va voler el con­trol dels serveis secrets, de la ràdio i tele­visió pub­lica, forces de segure­tat amb inte­rior, exte­ri­ors i defensa… Quina por si mai arriba al poder! Amb aque­sts min­is­teris i la seva man­era de fer dins de Podemos, on la primera decisió va ser carregar-​se la horit­zon­tal­i­tat, les bases, els “cir­cu­los” de decisió a les places dels ajun­ta­ments i començar a des­ti­tuir i nom­e­nar càr­recs de la direc­ció a dit, ja podem estar espan­tats, ja.

 

Votar Pablo Igle­sias és votar un Zap­a­tero amb cueta. Que amb tant que ha promès i ja es des­diu només pot generar una gran frus­tració, que ges­tionarà amb tics autori­taris com fa temps que no hem vist.

 

www​.ericber​tran​.cat