Diumenge, 20 de juny de 2021 - Edició 1060
La República

Normalitat lingüística, només es tracta d’això

Avui hem pogut viure una de les escenes més tristes de tot el procés de normalització lingüística que el nostre país va començar 30 anys enrere i que encara avui […]

Gerard Gómez del Moral
Gerard Gómez del Moral 01/02/2010
Avui hem pogut viure una de les escenes més tristes de tot el procés de normalització lingüística que el nostre país va començar 30 anys enrere i que encara avui lluita per tirar endavant. I aquesta tristesa no la provoca res més que lafalsa vaga que han anunciat centenars de cines en contra la futura llei del cinema en català.

I dic falsa vaga perquè realment el que s’ha promogut des de la patronal no és una vaga ni s’hi assembla. Tothom sap que una vaga és promoguda per treballadors i sindicats, una vaga serveix per rebel·lar-se en contra del patró i buscar una millora de condicions socials i laborals pel conjunt dels treballadors i treballadores. Llavors, si analitzem el cas dels cinemes catalans, tenim molt clar que del que es tracta és d’un tancament de la patronal, un lockout com s’ha conegut històricament i que en aquesta ocasió només respon a una vaga ideològica per seguir marginant i menystenint el català en un dels eixos principals de la normalització, l’oci.

I és que si analitzem els arguments donats per Camilo Terrazón, President del Gremi d’Empresaris dels Cinemes de Catalunya, podem observar que tots ells són molt demagògics i molts d’ells falsos. Terrazón diu que amb aquesta mesura els cinemes perdran molts més diners i molts espectadors, ja que no hi ha demanda de pel·lícules en català. Una cosa similar deien anys enrere quan el Periódico de Catalunya va iniciar la seva edició en català o quan el diari lleidetà Segre va fer el mateix pas; doncs es va demostrar tot just el contrari, avui un 45% i un 60% dels lectors ho fan amb llengua catalana; el que és evident és que mai hi haurà demanda si ningú no en genera una oferta.

I és que el que no és tolerable és que els catalans no tinguem dret d’anar al cinema a veure pel·lícules en català; no és just que la nostra llengua només tingui una representació del 2,7% del total de les pel·cules. I escolteu, estic absolutament d’acord en que les pel·lícules s’han de veure en Versió Original Subtitulada, però és que aquest tipus de versions (que només representen un 8% del total) la presència del castellà és del 99,88%. La situació és escandalosa, i l’únic que reclamem és justícia, és la llibertat de poder anar al cinema i poder veure una pel·lícula en català.

Davant tenim una llei que vol garantir el dret real a decidir quines obres consumir i en quina llengua, establint-se que el 50% de les pel·lícules doblades o subtitulades hauran de ser en català. És per aquest motiu que jo li dono el meu absolut suport al projecte de llei iniciat per Esquerra al govern. Perquè n’estic fart que siguem un país tant petit i estrany que per donar suport al cinema en català haguem d’anar a veure pel·lícules en castellà als poc cinemes que han decidit obrir desafiant a la seva pròpia patronal.

L’únic que vull és ser un país normal, amb uns drets lingüístics que qualsevol país del món té i on pugui llegir llibres en català, veure televisió en català, escoltar bona música en català i també, com és lògic, anar al cinema en el meu idioma.

Per més entrades i més articles visita el meu bloc personal: gomezdelmoral.wordpress.com