Mentre alguns s’entesten a vendre descaradament fum, la comissió del dret a decidir sembla que ultima l’acord sobre la pregunta i resposta clares al voltant de la independència. Si Junqueras aquesta setmana era balsàmic en el debat La1 amb la periodista Cristina Puig i diversos representants de diaris catalans i espanyols; el dia següent Rull reblava el clau en la presentació d’un llibre dient que CDC se sent profundament còmoda amb el terme “independència”. Les negociacions sembla que ens auguren un bon final, si no el soroll mediàtic segur que seria major.
Seria estrany que després d’aquestes declaracions ens trobéssim amb una pregunta que no recollís la paraula “independència” la qual, a banda de ser un clam popular, és una recomanació del CATN. Tampoc seria comprensible trobar-se amb una resposta de més de dues opcions, malgrat les pressions. Afortunadament el govern de CiU depèn massa del suport d’ERC, i un gir massa sobtat vers altres possibles aliances parlamentàries, posaria el punt i final a les aspiracions futures d’aquest partit, a banda d’ajornar el procés mínim fins als propers comicis. Després que CiU s’alineï amb PSC, C’s, i PP per rebutjar una moció de la CUP que demanava que la consulta es fes encara que l’Estat la vetés; han patit un primer ensurt. Vist i comprovat però, que l’enemic (UDC) segueix a casa, ara molts ens preguntem què hagués passat amb el procés, si el 2012 el poble hagués atorgat la majoria extraordinària (l’absoluta) que demanava el president Mas.
Parlant d’UDC, avui fins i tot Duran en la seva carta parroquial setmanal, ha dit que faríem un greu ridícul si no aconseguíssim un acord pel que fa a la consulta. Sorprenent. O potser no tant si hom pretén desviar l’atenció d’un partit al qui li ha caigut la llosa de liderar el rànquing de partits més deutors, i l’amenaça de dimissió de 70 militants del partit a Tarragona. Sembla que per primer cop en unes quantes setmanes tindrem un cap de setmana especialment tranquil. Un cap de setmana de sofà i crispetes mentre veiem la pel·lícula de sèrie B que ens passarà Rubalcaba i que ens comentarà Pere Navarro. El conclau que prepara el “líder” servirà per tot menys pel que pretén, que és despistar també l’atenció sobre el seu relleu, i el debat català. Parlant de Tarragona, l’alcalde socialista Ballesteros deia avui divendres que poc a poc es nota que van convencent gent del PSOE d’això del dret a decidir. Uau! Això és fer avançar el procés. Ahir en Guifré també ens parlava de les darreres declaracions de la Carmen Chacón.
Com sempre, aquesta dona mereix atenció especial. Personalment crec que ara que ja no té opcions al PSOE, si no hagués traït Catalunya possiblement quan Navarro caigui de madur, ella seria una candidata potencial a liderar el PSC i poder, per tant, liderar una candidatura per la presidència d’un Estat, el seu somni.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
