Recordo amb nostàlgia aquells mesos d’estiu quan un grup de persones d’Arenys de Munt ens vàrem posar a treballar plegats per plantar cara a l’Estat espanyol. Era una aposta valenta i agosarada, tot i que només es tractava de posar en marxa una primera consulta sobre la independència a Catalunya sense cap mena de suport ni vinculació institucional, la càrrega simbòlica de l’acte va aconseguir fer trontollar els fonaments franquistes de l’actual estat espanyol.
Érem una comissió molt heterogènia que aglutinava ciutadans provinents d’entitats i associacions del poble, polítics locals, militants i persones sense cap mena d’implicació política. Tot teníem molt clar que la unitat d’acció i el treball rigorós era la garantia per aconseguir guanyar el pols a l’estat espanyol.
Ho vam aconseguir. No només vàrem fer una primera consulta popular -simbòlica- sobre la independència, el nostre esforç va exposar a l’opinió pública mundial les profundes mancances democràtiques del mateix estat espanyol, que va fracassar en el seu intent de silenciar un acte democràtic utilitzant tots els engranatges polítics, judicials i mediàtics al seu abast.
Arenys de Munt va donar una lliçó d’unitat d’acció de la ciutadania i dels partits polítics. Era l’esperit d’Arenys.
Ha passat quasi un any ençà un 13 de setembre la ciutadania d’Arenys de Munt amb el suport de catalans i catalanes vinguts d’arreu del país, vàrem apostar sense complexos pel dret a decidir. Eren bons temps. Ara sembla que aquest esperit d’Arenys de Munt, un esperit aglutinador de l’independentisme social i polític ha quedat esborrat pels personalismes i el tacticisme polític de curta mirada. Quina llàstima.
Estem encara a temps de recuperar l’esperit d’Arenys de Munt?
