Les paraules buides

Les paraules buides  (22/6/2015)
El passat 14 de juny Unió (UDC) va demostrar la seva poca credibilitat democràtica. El cens de militatans amb dret a vot es va confeccionar, per part d’en Duran, Espadaler i Sánchez, amb la llista de militants al corrent de pagament (uns pocs centenars) i una gran llista de militants sense dret a vot, segons els estatuts, però propers, a priori, amb les seves tesis. Aquest fet es pot demostrar, per exemple, en el cas dels militants d’UDC de Corbera de Llobregat, segons el que li han fet arribar a un servidor la documentació que ho demostra.
Aquesta dinàmica de cens inflat es va aplicar per igual arreu, tot i que els seus impulsors van tenir una greu sorpresa, els qui va dir que els votarien, a l’hora de la veritat no ho van fer. En el cas mencionat, els suposats militants fidels a la direcció eren guiats pel Sr. Ignasi Farreres (1939) qui no va deixar d’aprofitar l’ocasió per dissuadir d’un vot contrari a l’aparell, doncs qualsevol suport a la independència era abocar-se a una guerra civil. Així de dramàtic ho va manifestar, malgrat l’escàs resultat que va obtenir. El discurs de la por, visceral i antidemocràtic, serà l’arma que usaran constantment per torpedinar les legitimes aspiracions d’independència dels catalans.
Aquesta estratègia passa per una ben concertada acció de confusió i coacció, en part ja vigent des de les instàncies de decisió de l’Estat espanyol i els seus múltiples tentacles. S’anomena guerra psicològica. Contraposar l’exercici del dret d’autodeterminació amb la guerra civil, apel·lar a la divisió i discòrdia ciutadana per crear agitació innecessària allà on hi ha diàleg i respecte, confondre la gent gran o aquella poc informada amb exabruptes de tota mena sense cap base real,… entre moltes altres accions exercides de les instàncies pròpies del que hauria d’ésser l’Estat de dret, no fan si no escarnir-nos per a continuar treballant per una Espanya desagraïda i intolerant.
El Sr. Ignasi Farreres és el president del Centre d’Estudis Econòmics i Socials, des d’on defensa l’economia social de mercat, com a base d’una inspiració social cristiana, raó per la qual part de la seva feina també forma part de col·laboracions, amb la fundació d’Unió, INEHCA, Institut d’Estudis Humanístics Coll i Alentorn, tot plegat com autèntiques pantalles, inútils o inoperants, destinades a rebre subvencions, sovint de forma poc transparent, i vinculades a transmetre a la societat un treball en favor des desafavorits del tot fictici. En aquest sentit, els hi cou que amb molts pocs medis i amb una gran alegria d’esperit, Sor Lucia Caram (1966) tingui més presència i transmeti amb més claredat el missatge social de l’Evangeli cristià que aquestes cares i deslleials fundacions tapadora.
L’apropiació d’Unió del concepte social cristià o demòcrata cristià, no sols és escandalós, per les raons mencionades, si no que és bàsicament immoral, en clau cristiana, atès que es fa un ús enganyós de la doctrina social de l’Església. Els grans experts en aquesta matèria, els doctors Hilari Raguer i Anton Maria Oriol, han palesat aquesta circumstància, no sols pel baix perfil ètic de persones com Farreras i Duran, sinó pel tipus de praxis política que ha transmès UDC a la societat catalana (passivitat davant el sofriment dels exclosos, protecció del poder econòmics dels explotadors, aliances amb elits dictatorials d’Amèrica Llatina, despeses exorbitants en activitats luxoses com hotels cars,…).
Aquesta mateixa situació, com un encaix impossible, es va produir durant la presència del Sr. Ramon Espadaler, a la presentació del llibre “Joan Carrera. Un bisbe del poble”( http://memorialbisbejoancarrera.blogspot.com.es/). Allí,  hom es va adonar de l’activitat extremadament política, per ho de postís i mentider que suposa, d’aquest antic Conseller d’Interior, a l’estar totalment aliè al que es va exposar, al demostrar no tenir-hi el més lleu interès.
Per sort, en aquesta Europa dels drets i les llibertats, al menys a Catalunya, els cristians es poden sentir representats en molt diverses opcions ideològiques, i en la seva maduresa, no els hi cal cap intermediari, capciós i gasiu, com podria ésser Unió.
 
© Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com,  http://vplansperiodista.webnode.cat/ ,facebook