Les nacions europees i la necessitat de rejovenir el Vell Continent

En el transcurs del segle XX Europa va sofrir uns daltabaixos ocasionats per les dues Guerres Mundials que va haver de suportar en el transcurs de la primera meitat de segle, els quals van somoure bona part de les nacions del centre i nord del continent. Europa havia envellit  sense símptomes de modernització i vivia endormiscada deixant-se gronxar pel balancí de la història sense cap afany de progrés, mentre els EUA eren un model de modernisme per a tothom.
Les nacions europees eren cobejades per les potències vencedores de la Segona Guerra Mundial i anaven d’un cantó a l’altre com la fullaraca a mercè del vent intentant  trobar el seu encaix en el mapa per preservar la seva independència i evitar ser engolits.
Finalment,‒ i com era d’esperar‒ el pastís va ser repartit amb golafreria i sense satisfer a ningú. Era tanta la garreperia que, com recordareu, van arribar a l’extrem de trossejar una ciutat, Berlin. S’havia acabat el rebombori, però això no era la culminació de res, la història continuaria… Si sentiu curiositat us recomano que doneu un cop d’ull a la història de països com Lituània, Txecoslovàquia, (avui República Txeca i República Socialista d’Eslovènia)  o Albània, la qual després de ser una gran nació va anar passant d’una mà a l’altra com una croqueta. Han passat els anys i Europa encara no està consolidada ni ho estarà mentre hi hagi nacions sotmeses, descontentes, no reconegudes i mentre es negui el dret a l’autodeterminació dels pobles.
Tard o d’hora tot arriba, fins i tot el més impensable. La URSS es va desintegrar, Berlin ja no té mur i les nacions,‒ finalment lliures‒, es van consolidant amb visió de futur. Amb el temps Catalunya serà reconeguda sense haver de passar per sobre del cadàver del coronel Francisco Aleman Castro, com diu ell mateix, ni de cap altre personatge militar o no, i sense haver estat abans un califat com continua dient el coronel. De moment  el senyor José Manuel Durao Barroso president de la Comissió Europea ha dit que una possible independència de Catalunya hauria de ser objecte d’una negociació de caràcter internacional. De totes maneres ens posem en  mans de la raó que defensarem amb una sola arma: la voluntat ferma del poble. Veurem com aniran les coses el dia 11de Setembre, la Diada de Catalunya, però, desitjo que imperi el seny que triomfi el pacifisme i que qui ens hagi d’escoltar ho faci seriosament.  Europa ja ha començat a fer-ho. ●