L’endemà un dia sense marxa enrere.

Després de la Diada, de la gran Diada que va viure Catalunya, ningú pot fer el desentès ni els polítics d’aquí ni els d’allà. Un milió i mig de ciutadans varen lliurar el que pot ser el missatge més clar i contundent que hagi fet mai la societat civil d’un petit país als seus representants polítics. Els que fins ara feien el desentès ja no tenen excusa. La remor de moltes veus es van unir en un sol clam potent i solidari que va ressonar per tota Europa. Fins ara el poble callava i sofria, però arribat el moment de parlar ho ha fet amb una sola veu. Ciutadans de totes les classes socials, de totes les tendències polítiques, de totes les edats i de diverses religions i creences varen col·lapsar  Barcelona transmeten un encàrrec al president Mas, un encàrrec que no pot eludir de cap manera, li ha arribat l’hora d’escollir o caixa o faixa, però, que tingui ben present que si no aconsegueix un resultat positiu només li restarà convocar eleccions anticipades. El poble ha fet el que podia fer, ara que ho facin els polítics.●