Envers la veritable unió…

Potser és massa demanar, digueu-me il·lús…

De tots és sabut que la dreta monolítica a Espanya deixa de banda ses diferències per arribar al poder i manegar-ho tot al seu gust. (de fet, és paradigmàtic que l'únic país d'Europa sense un partit d'ultradreta amb possibilitats d'entrar al joc parlamentari és Espanya…). Lamentablement, també ho és, de sabut, que els catalanistes, i sobre tot d'esquerres, són ben coneguts per tot el contrari…

Avui, estem al llindar d'una nova realitat, d'un futur ple d'esperança pel poble català… però sembla que, encara ara, és el poble qui s'ho creu de veritat, mentre alguns partits catalanistes es veuen arrossegats per aquesta marea, quan no descol·locats. I, per reblar el clau, el problema es magnifica encara més quan del què es tracta és de “capitalitzar” aquest sentiment.

Senyors i senyores de les entitats, associacions i partits dits catalanistes: el poble us necessita ARA, i ara més que mai.

El primer objectiu és, sens dubte, poder expressar-nos democràticament, sobre què volem ésser com a poble. I en aquest objectiu HEM de SER-HI tots. Si algú baixa del tren (ara que estan tan de moda les vies) abans de sortir cap a aquesta primera estació, ja sabem que amb aquest no hi podrem comptar. I llestos. Ara, la resta… a la una, si us plau. Mireu, si em surten (sense pensar-hi gaire) de noms:

– L'Assemblea Nacional Catalana
– Òmnium Cultural
– Convergència Democràtica, amb reserves (d'Unió, si em permeteu, em refio menys que d'una pedregada)
– Esquerra Republicana
– les Candidatures d'Unitat Popular
– Iniciativa per Catalunya/Verds (és un desig, no una certesa)
– els bons catalanistes del PSC (que encara hi són)
– el Centre Català de Negocis
– els col·lectius Wilson i EMMA
– Procés Constituent
– Solidaritat Catalana
– Reagrupament
– Nova Esquerra Catalana
– Comissió Obrera de Catalunya, UGT, CNT, Unió de Pagesos i altres sindicats
– Fundacions, Ateneus i Esplais d'arreu de Catalunya
– Els professionals de mitjans catalanistes com l'Ara, Vilaweb, directe.cat, el Singular, Nació digital…

… i em deixo un munt!

Bé doncs, per arribar a aquesta primera parada (la consulta) hem d'anar, repeteixo, tots a la una… junts!

I un cop assolida la Independència (que s'assolirà), ja ens barallarem (en el bon sentit) per fer el millor marc legal de la nova Catalunya Estat; després ja discutirem democràticament en els eixos esquerra-dreta, conservador-progressista… com a qualsevol país normal. Però, d'entrada, UNITAT per aconseguir decidir-ho!

El poble de Catalunya no perdonarà ni oblidarà aquell que, per por, racança o ganes de protagonisme, faci perillar el procés.