Entre tot l’embolic que s’ha generat avui, potser els ha passat per alt que alguna informació a primera hora del matí afirmava que Mariano Rajoy no empraria la força per aturar l’1 d’octubre. Que confiaria en la justícia (les inhabilitacions o els requeriments penals), vaja. Si això és així, aquesta informació ens indica que, si anem de veres, el referèndum el podrem celebrar, tant sí com sí.
I si això succeeix, ens trobarem amb algunes sorpreses, tal i com s’ha trobat avui Miquel Iceta i Pedro Sánchez. Alguns alcaldes destacats del PSC, com ara el de Blanes o el de Terrassa, han dit que col·laboraran (i fins i tot aniran a votar) amb la organització de referèndum. Portaveus del PSC i del PSOE han sortit immediatament a desautoritzar-los públicament i a demanar-los que rectifiquin, que aquest no és el postulat oficial del PSC-PSOE. I quin és el postulat oficial d’aquesta formació? Impedir que la gent exerceixi el seu dret a vot? Als partits unionistes els costarà molt defensar que votar és il·legal, per peròs que hi posin i per Constitucions que interpretin. Els costarà molt anar a contracorrent dels signes dels temps i defensar la prohibició de votar. Fins i tot Núria Parlón sortia escaldada, malgrat alinear-se amb la direcció de Pedro Sánchez, al dir que el PSOE no participaria d’una suspensió de l’autonomia catalana. Això vol dir que sí, que en participarien, així de trist.
Com poden veure, l’Estat espanyol segueix desfent-se, i les seves amenaces cada vegada tenen menys valor. Aquest cap de setmana hem estat entretinguts amb l’editorial del The New York Times. La vomitera dels mitjans i els polítics espanyols segueix. Ha estat una gran ofensa que un diari de tantíssim prestigi digui que Catalunya té dret a votar, com qualsevol altre país del món. Avui ens aixecàvem calents després de sentir el famós i tèrbol comissari Villarejo, en una entrevista gens atrevida de Jordi Évole, al programa estrella de La Sexta. El periodista català va fer un copiar i enganxar de les informacions que han anat traient a la llum els periodistes investigadors del diari Público, i va muntar una entrevista mediàtica amb el comissari retirat, sense ni tant sols citar com a font Público.
Com bé saben, Villarejo és un dels impulsor de la famosa Operació Catalunya, tot i que ell va afirmar que qui hi havia darrera era Soraya Sáenz, la vicepresidenta espanyola. Segons Público, ahir Villarejo va mentir més que va parlar i nosaltres ens plantegem com és possible que un delinqüent que s’ha dedicat a viure arrossegant-se per les clavegueres de l’Estat tingui aquesta quota mediàtica tant important per difondre els seus missatges tòxics, com també passa amb periodistes de les clavegueres del tipus Eduardo Inda. Dels informes falsos d’Inda i les seves difamacions a tertúlies de màxima audiència de cap de setmana, a que ell i Pedro J. autoritzessin a Villarejo a escriure a El Mundo, com a “periodista” amb un pseudònim inventat.
Puigdemont remarcava aquesta tarda que el sistema polític espanyol és el que realment està corcat, que no cap a dins de cap ment amb dos dits de front que, després de les acusacions greus llençades ahir per aquest personatge, la Fiscalia no hagi obert una investigació d’ofici. Villarejo va implicar en la trama, a més de Soraya, l’exdirector de la Policia i senador del PP Ignacio Cosidó i el director del CNI, Félix Sanz Roldán. També van sortir els Pujol i les escoltes de Fernández Díaz. El millor de tot és que Villarejo ha estat vetat com a testimoni a la comissió sobre l’Operació Catalunya del Congrés per PP i PSOE, i no s’espera cap canvi. Segur que aquesta és la Transición ejemplar que ens van vendre?
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
