- Publicitat -
Les catàstrofes són imprevisibles i sempre ens colpeixen. El terratrèmol que aquest cap de setmana ha sacsejat Equador (i Colòmbia) és terrible, per les víctimes que ha causat. També perquè ens ensenya lo fràgils que som els éssers humans.
Les persones podem arribar a manar, a dominar el món, i al mateix temps qualsevol dia podem anar a dormir i no tornar a despertar. No és cap secret que per estadística tots morirem un dia. Inevitablement. I això no ens ha de fer estar tristos. Ens ha de donar força per continuar afrontant el dia a dia. Treballant i fent allò que ens agrada. Trobant l’equilibri. No cal viure com si no hi hagués un demà. Tampoc tot esperant un demà incert. Equilibri, tot en la justa mesura. La vida és curta, no decidim el nostre final però sí el que fem cada dia. Estiguem orgullosos de nosaltres mateixos cada dia quan anem a dormir.
La nostra abraçada més sincera als familiars de les víctimes i a les desenes de milers de catalans d’origen equatorià que viuen entre nosaltres. Força i endavant!
www.ericbertran.cat
Publicitat