Edició 2094

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 19 de abril del 2024
Edició 2094

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 19 de abril del 2024

La nit de les espelmes

|

- Publicitat -

La llum de les ànimes de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart ha brillat avui a través de centenars de milers d’espelmes escampades per tot el país, en la reacció de la gent a l’empresonament a dels dos líders de la societat civil. Amb molta emoció, el silenci s’ha fet eixordador a la capital de Catalunya, on s’havia fet la crida a defensar la llibertat pels dos presos polítics. El país recorda, defensa i retorna tot l’esforç civil dels Jordis durant aquests anys. La gent té memòria i reconeix aquest amor i dedicació i se sent moralment cridada a defensar-los ara que l’Estat els pren com a ostatges. Poca broma, Madrid té la intenció de que l’estada dels presidents de l’ANC i Òmnium per la presó espanyola s’allargui durant, com a mínim, mig any. No els estranyi que, en menys de 24h, més de 200.000 persones només a Barcelona hagin omplert una porció de la part alta de l’Avinguda Diagonal.
 

La jornada ha estat grisa, plena d’especulacions i de repressió: la Guàrdia Civil ha entrat a la seu central del 112, a Reus, per buscar enregistraments dels Mossos, que sembla ser que no han trobat, el Tribunal Constitucional ha declarat inconstitucional la llei del Referèndum per unanimitat i ha afegit que el Parlament de Catalunya ja no té autoritat, i Ciutadans portava una moció contra l’escola catalana al Congrés, que ha estat tombada amb la intervenció estel·lar del diputat d’ECP, Joan Mena, l’absència dels diputats independentistes d’ERC, i la presència dels clavells del PDECat. Després d’una conversa telefònica amb Rajoy, la premier Theresa May ha dit que no reconeixerà una DUI catalana. El Ministre d’Afers Exteriors alemany feia una rectificació pública també ahir després de rebre una trucada de l’ambaixada espanyola. Ja ho veuen, aquesta és la democràcia que reparteix l’Estat, un Estat que permet intervencions impunes de diputats com la de Juan Carlos Girauta (Cs) criticant la diplomàcia espanyola per no haver censurat les imatges de la repressió de l’1 d’octubre als mitjans internacionals. Demencial. Nazisme, nordcoreanisme.
 

Publicitat

Menció a part mereix el PSOE. Els socialistes espanyols han sancionat verbalment el PSC per mostrar un cert enuig per l'empresonament de Sànchez i Cuixart. No els deixen ni fer el mínim postureo de fer veure que els dolen aquestes detencions, i els criden a l'ordre. Pedro Sánchez deia avui que no es pronunciava sobre aquesta nova agressió de l'Estat, certificant per omissió el seu acord. Ja ningú dubta que les mesures repressives està pactada entre els dos grans partits de l'Estat, el famós PPSOE.
 

Ara, el següent objectiu és Josep Lluís Trapero. El major dels Mossos es salvava de la crema ahir, i avui la Fiscalia ja busca la manera de portar-lo a la presó. L’única raó real per la qual serà processat és per haver gestionat de manera excel·lent la crisi dels atemptats del mes d’agost. Joaquim Forn revelava ahir que en les reunions de coordinació durant les hores posteriors, la batuta la portava els Mossos i la Generalitat, i les intervencions i l’actitud de la policia i el Govern espanyol eren merament contemplatives. Les cèlebres rodes de premsa del Major, i el notable succés comunicatiu del cos policial, van enervar un Estat que ha caigut en la paranoia. Trapero ha estat rebut avui, al seu retorn de Madrid, amb una onada d’aplaudiments dels seus treballadors que s’ha allargat durant quatre minuts. A més d’un dels oficials se li deu haver caigut la llagrimeta in situ, tal i com a molts de nosaltres se’ns han aigualit els ulls.
 

Com veuen, les emocions són molt fortes. Tothom sent com una punyalada al bell mig del cor cada atac de l’Estat, i això ens fa col·lectivament més forts. Catalunya ha demostrat que és capaç d’organitzar-una manifestació de proporcions magnes en poques hores, sense necessitat d’omplir Barcelona de manera fictícia amb autocars d’arreu de l’Estat. La lluita al carrer continua. Mireia Boya, de la CUP, ha declarat que la República serà proclamada durant els propers dies, una afirmació que, en certa manera ha secundat Junqueras a la nit. El debat ara està situat en el com i el quan. El Govern vol esperar a conèixer els efectes que tindrà el 155 abans de celebrar cap ple que proclami res, ERC i la CUP pressionen perquè es declari la independència ja aquesta setmana, abans de que Espanya desballesti Parlament i Govern, mentre els sectors conservadors de l’antiga Convergència posen pressió màxima a Puigdemont perquè declari el que vulgui, però immediatament convoqui eleccions autonòmiques, la qual cosa seria un fail en tota regla, perquè aconseguiria provocar el mateix efecte que el 155: convocar eleccions, dilatar i desmobilitzar. El PDECat celebrarà un transcendental Consell Nacional extraordinari demà.
 

Mentrestant, més de 700 empreses han anunciat ja que traslladen la seva seu social fora de Catalunya. Una mesura de pressió més avalada per l’Estat que no ens ha de fer arronsar. El Principat té encara una arma que pot dinamitar-ho tot: fer disparar la prima de risc espanyola aturant el país de manera gairebé indefinida. La Taula per la Democràcia, una espècie de succedani del Pacte pel Referèndum, està considerant aquesta possibilitat. De moment, s’ha triat fer una gran manifestació aquest dissabte a les 17h a Barcelona, en un lloc per concretar. Els sindicats participants diuen que cal reservar-se encara la carta de l’aturada de país, perquè la tensió i els fets dels propers dies segurament encara agreujaran més la situació. La detenció del president Puigdemont, la seva suspensió i la del seu Govern, ja s’albiren a l’horitzó.
 

Avui, sentint el discurs abrandat de l'actriu Sílvia Bel a la concentració a Barcelona, amb aquella veu que llisca entre la fina línia de la fermesa i la trencadissa i que ens fa sentir emocions fortes, hem notat el buit que han deixat Sànchez i Cuixart. El vicepresident de l'ANC, Agustí Alcoberro ha parlat en nom de l'entitat i tots hem vist l'esquarterament de la seva entitat reflexada en la seva expressió. Un dia dur, molt dur, però la lluita, com dèiem, segueix. El país només ens té a nosaltres per defensar-lo.

Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al 
bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí
 
 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut