La desobediència la farem entre tots quan fem la Declaració Unilateral d’Independència

La des­obe­dièn­cia és quel­com que a molts inde­pen­den­tistes ens agrada. Ja hem des­obeït per­sonal­ment en algunes coses i n’hem assumit respon­s­abil­i­tats. I somiem, i somiem des de fa molts anys en la des­obe­dièn­cia col.lectiva com a poble, com a soci­etat, com a país. Somiem en la des­obe­dièn­cia definitiva.

 

L’actitud que ahir va tenir l’alcaldessa de Berga és digne i admirable. Té el meu suport perquè és coher­ent i valenta. Indi­vid­ual­ment ho ha fet molt bé i cal felicitar-​la. El seu gest i les seves declara­cions ahir ens emo­cionaven. Ara bé, esperem a veure com evolu­cio­nen els fets i que aque­sta des­obe­dièn­cia indi­vid­ual no es con­verteixi en un pas enrere col.lectiu. Dit en altres paraules, que la des­obe­dièn­cia d’una per­sona no es con­verteixi en el taló d’Aquil·les d’una des­obe­dièn­cia col.lectiva.

 

Fa un par­ell de dies deia en aquest mateix edi­to­r­ial que la des­obe­dièn­cia cal fer-​la quan toqui i molta gent em va pre­gun­tar quan tocarà. Aquest exem­ple de Berga serveix per explicar-​ho ja que ara la seva alcaldessa ha estat molt coher­ent no entrant a declarar davant el jutge. Però i demà quan el Jutge enviï els Mossos d’Esquadra a buscar-​la o detenir-​la per no haver-​se pre­sen­tat al jut­jat, què farem? Que ha de fer el cos dels Mossos? I el Mosso a qui li toqui indi­vid­ual­ment exe­cu­tar l’ordre a què ha d’optar? A uns prin­cipis? A quedar-​se sense feina? Un polític pot pren­dre la decisió de ser màr­tir però li podem dem­a­nar a un fun­cionari que sigui màr­tir? Que elegeixi entre la seva familia i Catalunya quan fins ara li hem dem­anat que elegeixi Catalunya perquè és la man­era d’elegir que la seva familia estigui millor?

 

A niv­ell col.lectiu la decisió de l’alcaldessa de Berga és una imprudèn­cia perquè posa sobre la taula de la justí­cia espany­ola a l’anella més feble. Fins ara no calia que els cata­lans fés­sim massa res perquè l’Estat acabés posant-​se la soga al coll en aquest camí d’inhabilitacions a càr­recs polítics. Tard o d’hora hau­ria d’inhabilitar al Pres­i­dent Mas i a cen­te­nars d’alcaldes, cosa que hau­ria legit­im­i­tat una Declaració Uni­lat­eral d’Independència. Ara, l’Estat ho té fàcil per començar a inhab­il­i­tar a algun Mosso d’Esquadra con­cret, un direc­tor d’escola con­cret o a algun fun­cionari del Par­la­ment en con­cret. I això des de Madrid ho cele­bren, perquè quan comencin a posar càstigs exem­plars a pares de familia veurem si l’independentisme és tan majori­tari i ferm que quan només li demanem que passi una mica de calor en una man­i­festació l’11 de setembre.

 

Així que bon dia alcaldessa de Berga i felic­i­tats per la teva coherèn­cia i valen­tia. Em tin­dràs al teu costat llui­tant con­tra les represàlies de l’Estat Espanyol. Ara, com a estratega, un zero. La des­obe­dièn­cia col.lectiva de tots en el moment de fer una Declaració Uni­lat­eral d’Independència, que està a tocar en l’agenda política, era més impor­tant que les teves legí­times ganes de ser la primera màr­tir del procés, que a més a més no ho ets. Grà­cies CUP, un cop més sou molt coher­ents, un cop més sou una pedra a la sabata. Que el preu de poder dir que sou els més inde­pen­den­tistes de tots sigui assenyalar i entre­gar en safata a les urpes de l’Estat a tre­bal­ladors públics diu molt de vos­altres. Que el preu de poder dir que aneu més ràpids que els altres sigui afeblir el procés ho diu tot de vosaltres.

 

Bon dia a tothom!

 

www​.ericber​tran​.cat