Joan Puigcercós, nou líder d’Esquerra va afirmar en arribar al cim del Puigmal que “Tothom pot fer el Puigmal si s’ho proposa. Aquest país pot ser independent si ens ho proposem”. Doncs be, aquesta segona oració m’ha cridat molt l’atenció per tres motius:
Primer: suposadament, i com a polític que és, Puigcercós hauria d’optar per la via parlamentària a fi d’aconseguir la independència. Aleshores no entenc el perquè de la NO rotund de tots els partits polítics a la ILP per la independència de Catalunya, al•legant la manca de competències per debatre aquest tema. Així doncs, com s’entén que si des d’ERC s’afirma que no tenim competències (el rebuig a la ILP va ser unànime), el seu líder cregui que si ens ho proposem podem ser independents? Suposo que la resposta a aquesta pregunta és més aviat partidista; el moment en el qual es va presentar la ILP no era el més propici per fer-ho, fet que va provocar que ERC i votés en contra.
Segon: m’ha sobtat molt aquest canvi de posició envers la indecència d’ERC: “aquest país pot ser independent si ens ho proposem”. Bé, doncs com s’explica que per segona vegada ERC pactés amb el PSC i, a sobre, acceptessin la presidència de José Montilla? No va això en contra de la política ideològica d’ERC, perquè nomenar a un polític espanyol (sigui qui sigui) cap del govern d’una Catalunya (que si ens ho proposem pot ser independent) no és gaire lògic no? La resposta, una vegada més, la trobem en interessos polítics; Esquerra havia abandonat les seves posicions tradicionals a fi d’intentar acaparar més vots, demostrant que és un partit amb capacitat de govern.
Tercer: ras i curt: em sobta bastant que fins avui la independència fos un tema secundari per ERC (no he vist gaires iniciatives per promoure-la i que des de la proclamació de Puigcercós com a màxim responsable d’ERC això hagi canviat de forma tan radical (no se fins a quin punt la candidatura de Reagrupament ha afectat a aquesta decisió).
La conclusió que jo n’extrec, és que ERC ara té la possibilitat de deixar enrere els fets passats i tornar a guanyar la credibilitat perduda ja que, fins ara, els interessos partidistes s’han imposat als nacionals, provocant que Esquerra prioritzi mantenir-se al poder (a qualsevol preu) que actuar de forma coherent amb la seva ideologia. Aquest fet, ha provocat la desil•lusió en molts dels seus militants, simpatitzants i votants, que han optat per altres formacions polítiques. Esquerra pot decidir: o be torna a prioritzar la independència i intentar recuperar els seus votants tradicionals, o be abandonar-la per complet i llançar-se a la caça de nous vots.
