La cendra va ser arbre

Aquest  títol és la traducció literal del d’una col·lecció de novel·les que agrupava l’obra de l’escriptor vallesà Ignasi Agustí.  No és, ni més ni menys, que els cinc toms de la saga dels Rius començant per Mariona Rebull. L’he escollit perquè parla per si sol, perquè és un retrovisor de la vida social d’un temps i d’un país. També La febre d’or resultava prou escaient, però, massa ampul·lós.
Bé, al gra. Encara som molts els que recordem prou bé com es vivia els anys quaranta; és clar, en varem ser testimonis, jovenets això sí. Vida de pobresa i privacions, gairebé d’austeritat, treballar de sol a sol per quatre quartos que no arribaven ni pel pa de cada dia. Era una vida injusta, és cert, però fruit dels errors de la pròpia societat. De la societat empresarial, política, obrera, no se n’escapa ningú. Feu memòria, la bogada es feia al safareig públic o al riu, les noietes anaven a costura per aprendre a cosir, les mares i les àvies feien mitja, jerseis, mitjons i guants per a tota la família; els llençols s’apedaçaven, els jerseis vells s’escorrien i se’n feien de nous amb la mateixa llana i els menuts anaven a escola amb el cul de les calces apedaçat. Els vestit vells dels homes es descosien per peces, es rentaven i es guardaven per a fer pedaços. Quan una olla o un pot d’alumini  es foradava pel desgast natural es tapava amb una gota d’estany, es posaven mitges soles i talons a les sabates i s’apariava tot allò que s’havia fet malbé. Tothom comprava a la menuda, la llet es venia a petricons, el cafè, el sucre, la sal, etc. a onces o a lliures; la carn i el peix a terces i per cuinar s’usava greix en lloc d’oli, sagí per a l’escudella, cansalada per a tall…
Ara les mestresses de casa compren altra vegada a les botiguetes del barri, les noies aprenen a cosir i a fer mitja i les sabates es tornen adobar. La mala fe d’alguns, la incapacitat d’altres, la manca de seny de molts i la nul·la voluntat d’estalviar de la majoria ens ha situat novament  a la dècada dels quaranta del segle passat. Un cop més vaques magres fruit dels errors de la societat.  I… sant tornem-hi que no ha estat res. ●