“Uns 370.000 joves han arribat a totes les zones del territori, sobretot, durant la darrera dècada segons un estudi de la Secretaria de Joventut de la Generalitat. (…) Per demarcacions un 27,2% dels joves de les comarques gironines són d’origen estranger, un 26% a les Terres de l’Ebre, un 24,7% a la Val d’Aran i l’Alt Pirineu, un 24% a les comarques de Ponent, un 23,1% al Camp de Tarragona, un 21,8% en l’àmbit metropolità i un 16,6% a les comarques centrals. (…) l’any 2008 van néixer a Catalunya, segons l’IDESCAT, uns 25.220 nadons fills de mare estrangera. Això representa un 28,2% dels naixements registrats aquell any a Catalunya.”
Als joves d’origen forà a Europa arribats aquí cal afegir els nascuts aquí. Augmentant-ne encara més el percentatge.
Polítiques de natalitat més que d’importació massiva d’immigrants és el que ens cal. Però alguns, pel que es veu amb aquestes dades, semblen gairebé atiar amb el seu immigracionisme un procés de substitució demogràfica.
Està disposat el jovent català i europeu a restar minoritzat a la seva pròpia terra, a resignar-se tal com se n’espera? O, pel contrari, s’hi oposarà?
