Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Infart independentista

|

- Publicitat -

La jornada d’avui serà difícil d’oblidar. I encara no sabem què passarà demà. Quan al migdia estàvem en la situació més crítica del dia, em passava pel cap què carai escriuria a la nit, a l’hora de plasmar el testimoniatge diari que els oferim. De veritat els ho dic, els catalans som capaços de les bogeries polítiques més grans que mai es puguin imaginarEstem molt locus, que diuen els joves, i això ho hem d’utilitzar per fer por. Som un poble frustrat per les consecutives derrotes que ens han infligit al llarg dels darrers segles, i la mentalitat derrotista o tribunerista es plasma en els moments claus, quan ens ataca la por. Els nostres adversaris ho saben, i ho exploten. Però nosaltres tenim la gent. I l’èpica.
 

El relat d’avui comença amb la continuació de la reunió que els explicava ahir el Dietari. La reunió va acabar a un quart de dues de la matinada amb els actors principals d’aquest procés citant-se per seguir l’endemà. Hi faltava, però, la CUP i hi sobrava el vellconvergentisme, n’estic convençut. Les cares llargues entre els dirigents que sortien de Palau avalaven els pitjors auguris. Entrat el matí, les trobades s’han reemprès i durant el decurs del matí s’ha consumat la tragèdia: el president Carles Puigdemont ha decidit trair el mandat de l’1 d’octubre i convocar eleccions. Sense DUI.
 

Publicitat

Durant aquests dies, els rumors han estat molts, múltiples i, en molts casos, infundats. Els dos conselleres d’ERC, Comín i Mundó, i la consellera del DPECat, Meritxell Borràs, han desmentit que anessin a dimitir. Santi Vila guardava silenci. Les pitjors apostes sortides de les filtracions –sí aquelles que circulen per twitter i que tothom diu que no escoltem mai perquè són falses i no oficials-, avui s’han confirmat. Els partits han començat a enviar missatges interns demanant calma, que esperéssim, però les xarxes s’han imposat, i una data ha començat a surar: el 20 de desembre, eleccions anticipades i renúncia a la independència.
 

Aleshores s’ha desencadenat tot: el president Puigdemont havia previst comparèixer en roda de premsa a les 13:30h per anunciar oficialment la convocatòria d’eleccions, en base a un oferiment al PP de convocar-les a canvi que ells retiressin el 155. El conseller Vila (avui amb una trucada de matinada a la presidenta del Congrés), Íñigo Urkullu, Montilla o Miquel Iceta sembla que han estat els mediadors i artífexs de l’oferiment català. Des de Catalunya, un condicionat Artur Mas (per la pena econòmica imposada), seguia pressionant potser també amb un pacte secret per la pròpia salvació.
 

I, aleshores, la gent: els grups de whatsapp s’han revolucionat i twitter ha esclatat: els usuaris han descarregat fúria contra el PDECat i el president Puigdemont titllant-los de “traïdors”. Això ha encès la metxa del carrer, i en molt poca estona, la Plaça de Sant Jaume s’ha omplert de joves exigint la República. Jordi Cuminal, diputat del PDECat per Junts pel Sí, i l’alcalde de la mateixa formació de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, han anunciat la seva baixa del partit que presideix Mas i que Puigdemont veia desfer-se a les seves mans. La situació s’ha tensat al límit i l’Estat s’ha començat a fregar les mans. Ja tenien el que volien.
 

A Madrid, el PSOE ha aplaudit la decisió de Puigdemont a l’espera de confirmació, però el Govern de la Moncloa ha dit que el 155 seguia endavant. Molts joves començaven a okupar literalment llocs estratègics com ara l’estació de trens de Lleida (en som capaços, si!). La ira ha encegat mitja Catalunya, el Govern estava traint el mandat popular de manera gairebé irreversible mentre la intenció de vot de la CUP creixia per moments. Aleshores, les executives dels partits s’han començat a reunir i el president ha aplaçat la seva compareixença a les 14:30h. I al cap de poc, Esquerra Republicana ha advertit a Puigdemont que, si convocava eleccions, el republicans abandonarien el Govern.
 

Quan el portaveu d’ERC ha publicat el tuit, el president de la Generalitat ha cridat a Palau Oriol Junqueras, i s’ha començat a albirar una dèbil llum d’esperança. L’anunci ha fet mal, i això ha fet que, finalment, els dos personatges que s’havien de reunir i decidir el rumb del país, ho han fet, sense més interferències. Aquesta ha estat la combinació que millor ha funcionat fins ara i s’havia deixat d’exercir després de l’1O. Diuen que Junqueras li ha dit a Puigdemont que no fes cas a Espanya, que el trairien. També s’ha dit que el president va oferir el càrrec fa uns dies al republicà i aquest va rebutjar-ho sota el pretext que no tot Junts pel Sí ho avalaria. Qui sap. Puigdemont ha anat anunciant que compareixeria a Palau, després al Parlament i després a Palau, un altre cop, a la tarda.
 

Ho ha fet finalment a les cinc, i el ple del Parlament s’ha endarrerit una hora (també per la petició d’Albiol, per arribar a temps del Senat). El pensament més oficialista ha intentat vendre’ns que això era una nova astúcia dins d’una increïble partida de pòquer. No ens l’han colat: tal i com la CUP ha denunciat, el Govern havia ofert mercadejar amb el mandat popular a canvi que Madrid renunciés al 155. ERC, que per fi es mullava públicament, com a mínim l’ha encertat amb l’amenaça, però una vegada més ha estat el poble i la cadena de solidaritat independentista la que ha tombat la decisió del Govern del qual ERC també n’és corresponsable.
 

La gent no s’adona del poder que té” canta la Maria Arnal. Just a la fusta. El dia que comprenguem això, aleshores sí que serem invencibles del tot. I potser avui ja hem obert un ull, malgrat l’anestèsia i el núvol bonista de les manis de les espelmes i els clavells. Avui ens han posat a prova de debò, i hem respost. Carles Puigdemont ha comparegut a les 17h, finalment, amb un missatge molt breu i davant d’un munt d’objectius de canals internacionals dient que havia sospesat la possibilitat d’emprar la facultat de convocar eleccions, però que després de fer l’oferiment a Espanya, aquesta no ha ofert cap garantia de compliment. Encara em pregunto de què s’estranya, l’Estat és mentider i assetjador de per sí. És la seva naturalesa, porta el totalitarisme al seu ADN. Mai ha tingut cap credibilitat. Puigdemont ha dit que a partir d’aquell moment, i veient que l’Estat seguia amb l’esquarterament de l’autonomia, era el moment del Parlament. No ho ha dit, però la premsa ha afirmat que una de les pressions més fortes ha vingut de l’Exèrcit espanyol. Paraules majors, i la UE badant.
 

Al cap d’uns minuts hem vist Soraya Sáenz de Santamaría comparèixer al Senat. Ho ha fet afònica i ha carregat molt durament contra el president català. La vicepresidenta espanyola ha retret que l’independentisme ha trepitjat la millor Catalunya de totes, ha apel·lat a la llei i ha titllat d’irresponsable a Puigdemont. Ha estat realment dura.
 

A les 18h ha començat el debat al Parlament, mentre simultàniament transcorria el ple al Senat espanyol. Les dues realitats han començat a caminar en paral·lel. La Generalitat havia designat com a defensor de les seves al·legacions al 155 el delegat del Govern a Madrid, Ferran Mascarell. La seva intervenció, quan ja estava autoritzada, ha sigut finalment vetada, després que Soraya denunciés novament que l’independentisme hagués vetat l’oposició els dies 6 i 7 de setembre.
 

Tant Junts pel Sí com la CUP han defensat molt breument la convocatòria del ple en una intervenció que ha obert el debat, i de manera que semblava que no hagués passat res. Inés Arrimadas ha repetit el discurs del 10 d’octubre i s’ha fet creus del xou que s’havia viscut durant el matí. La veritat és que en algun moment sí que l’espectacle ha fet vergonya. Miquel Iceta l’ha seguida amb el discurs més cínic dels darrers temps. El líder del PSC ha agraït a Puigdemont que dubtés i que considerés convocar eleccions, i l’ha convidat a anar demà divendres al Senat, que ell estava disposat a acompanyar-lo. Quin cinisme, demanant responsabilitats a la Generalitat i que convoqui eleccions per parar un article 155 que ha pactat la seva formació.
 

CSQEP ha partit la seva intervenció entre Rabell i Fachín. Mentre Rabell, en la seva línia, ha sonat irrellevant, Fachín ha brillat tant, que ha arrencat un munt d’aplaudiments dels diputats independentistes. Semblava un més. Ha carregat a tort i a dret contra l’unionisme i el 155 i ha declarat que no tolerarà que la Generalitat sigui suspesa. “NO passaran”. Garcia Albiol ha sonat encara més ètnic que Arrimadas, i ha demanat al president català que torni a la legalitat. En el fons, Albiol ha dit el mateix que Iceta (bé, al revés), però Iceta ha sonat més intel·lectual. El popular ha brandat una bandera andalusa i ha apel·lat als orígens i als catalans nascuts a fora… la repassada que li ha fet Albert Botran (CUP) a continuació ha estat de traca. Fachín i Botran han brillat, de debò. Albiol ha quedat absolutament descol·locat i els anticapitalistes han fet el discurs que el poble volia sentir. Lluís Corominas, de JxSí, ha avisat que demà hi haurà un canvi d’estatus a Catalunya. La presidenta Forcadell ha aixecat la sessió anunciant l’obertura del període per presentar les resolucions que es votaran demà al matí. L’ACM i l’AMI ja han convocat als alcaldes amb les vares a davant del Parlament, un senyal que sembla indicar que ara sí que sí que sí.
 

Per cert, Avui al Parlament els diputats democràtics ha pogut mostrar el seu suport als empresonats Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. JxSí, la CUP i CSQEP s'ha aixecat per homenatjar-los. Cs, PSC i PP no han ni tant sols aplaudit; i el PSC no ha fet cap referència, com tampoc als més de 1.000 ferits l'1O. Tindrem memòria.
 

I, quan ens conjuràvem per resistir les darreres hores abans del ple definitiu, la darrera notícia bomba: el conseller Santi Vila ha presentat la seva dimissió al president després del ple del Parlament. Vila ha dit que la seva missió diplomàtica d’intentar mediar s’ha vist frustrada i, amb això, el seu corrent (contrari a la unilateralitat) ha quedat totalment deslegitimat. Vila no ha volgut fer sang, ha plegat amb elegància i ha desitjat sort i encert al president català. I l’independentisme s’ha tret un gran pes de sobre. De moment.

 

Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al 
bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí
 
 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut