ICV i els full de ruta

Que a ICV no els surten els comptes, es nota des de fa temps. Primer els va passar amb les coalicions de cara a les municipals: que si amb Podemos, que si amb la CUP, que si amb Procés Constituent, que si amb les escissions del PSC; finalment, a cada població han fet el que han pogut en funció de les dinàmiques locals.
Ara els passa el mateix amb el full de ruta. Primer ens varen dir que no en volien saber res, de fulls de ruta cap a enlloc, i ara també s’hi apunten amb el seu propi full de ruta per al període electoral que s’inicia amb les municipals del 24 de maig i ha d’acabar en les eleccions generals de la tardor o l’hivern, passant pel mig pel 27-S. Però sembla que la seva aposta és més per aquestes darreres que per a les municipals o les plebiscitàries del 27-S. Ja els ho ha recordat Joan Tardà, que per a tenir un govern a Madrid favorable al referèndum hauria de guanyar Izquierda Unida i això ara per ara és “més que improbable”.
El segon punt que hi tracten és l’obertura d’un procés constituent que acabi amb les profundes desigualtats que hi ha a Catalunya. Es veu que no s’han llegit gaire el full de ruta de la CUP, que estableix ja per abans de les eleccions plebiscitàries del 27-S “impulsar la lluita contra els pressupostos que neguen les necessàries mesures d’urgència social”, com ara la priorització de la cobertura de les necessitats socials, l’impuls de la Renda Garantida Ciutadana i revertir les retallades i les privatitzacions dels darrers anys.
En el tercer punt, els ecosocialistes plantegen un pla de rescat social, que inclogui mesures com ara la creació d'ocupació a partir d'una “economia social verda”, l'impuls d'una llei per “al treball digne”, l'aprovació de la renda garantida de ciutadania, la lluita contra la pobresa energètica, el dret a “una segona oportunitat” en matèria d'habitatge, la promoció d'una educació pública “de qualitat”, l'enfortiment del sistema públic sanitari, del de pensions, l'ajuda a la dependència i la plena igualtat entre homes i dones. La CUP, en el seu full de ruta, planteja per a les eleccions del 27-S i per a després, l’aplicació de mesures d’emergència social, tot impulsant la lluita i l’organització al carrer per recolzar-les.
Finalment, Herrera i companyia plantegen continuar la negociació amb l’Estat espanyol per convocar un referèndum pactat, possibilitat que també contempla el preacord d’ERC i CDC amb les entitats sobiranistes, i que ja fa uns mesos plantejaven els diversos informes elaborats pel CATN.
Arribats en aquest punt, som molts els que ens preguntem a què aspiren els ecosocialistes catalans; si tot el que plantegen en els seus documents, aprovats pel Consell Nacional, coincideix en gran mesura amb el contingut del preacord d’ERC i CDC amb les entitats, per una banda, i amb el full de ruta de la CUP, per una altra, a què esperen per fer el pas endavant d’incorporar-se a l’acord, com farà ben aviat la CUP i com els reclama el corrent sobiranista del partit, Compromís per la Independència? O és que no els ha ensenyat res la fuetejada de l’exeurodiputat Raül Romeva quan ha abandonat el partit per discrepàncies amb el model d’estat? O l’anunci de Jaume Bosch que no repetirà en el proper parlament i que ICV faria bé d’analitzar punt per punt el preacord per mirar d’incorporar-se a quants més millor?
Mentrestant, Herrera s’afanya a dir que no hi ha risc de trencadissa dins el partit; segurament és veritat, però sí que hi ha risc de fugida de l’electorat cap a altres opcions ara per ara molt més definides i cansat d’aquesta ambivalència ideològica d’un partit que havia estat l’abanderat de la lluita per la democràcia i els drets socials, i que ara esgrimeix arguments incomprensibles per mantenir Catalunya dins d’Espanya en un règim d’estat lliure associat, situació que només Puerto Rico pot explicar què li suposa.