- Publicitat -
Aquest cap de setmana hi ha hagut eleccions al Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana. Per 30 vots Liz Castro ha estat la més votada, per tant és legítim que vulgui aspirar a la presidència de l’entitat, però ho trobo lleig. Molt lleig. Per què? Doncs perquè el territori li ha girat l’esquena. Si comptem els vots de la gent que va votar presencialment als diferents punts de votació territorial Jordi Sánchez guanya de carrer per mig miler de vots.
Evidentment que el vot electrònic era legal, però al final és la mostra més significativa de la “tupinada” que han estat aquestes eleccions on no es podien fer llistes ni grups tancats de candidats, i se’n van fer. Prevaricant. Fins i tot diputats al Parlament vinculats a les esquerres les van fer circular. I han estat efectius. Molt efectius. Van aconseguir que uns quants centenars de militants de partit des del sofà de casa connotéssin el resultat de les eleccions.
Quina sorpresa s’haurien emportat els socis de base que cada dissabte munten paradetes sense esperar a que Esquerra Republicana els ofereixi un càrrec insitucional, si haguéssin sabut que abans d’anar a votar diversos militants de partit ja havien donat uns quants centenars de vots més als candidats partidistes. Quina llàstima, tant Castro, com Baños, com Torra, tres dels principals signants del manifest per fer perdre la transversalitat a l’ANC, tenien abans d’obrir les seus electorals centenars de vots més que Sánchez, que va arrasar al territori. I amb la resta de membres del manifest també es veu clarament aquesta diferència…
Aquest intrusisme de determinades esquerres a la societat civil sempre ha fet molt mal. Aquesta voluntat de controlar i voler dirigir els moviments socials en favor seu és terrible. Anys enrere aquest mateix tipus de “jugades” es van carregar la Plataforma pel Dret a Decidir. Estiguem alerta, que ara van a per l’Assemblea Nacional Catalana.
www.ericbertran.cat
Publicitat