Diumenge, 26 de juny de 2022 - Edició 1431
La República

Filibusterisme lila

Hem fet manifestacions omplint-les de gent, hem anat al Congrés (gairebé una vintena de vegades) a demanar-ho, hem enviat cartes i hem dialogat en privat i en debats oberts. Fins […]

El Dietari del Procés 31/05/2017

Hem fet manifestacions omplint-les de gent, hem anat al Congrés (gairebé una vintena de vegades) a demanar-ho, hem enviat cartes i hem dialogat en privat i en debats oberts. Fins i tot hem muntat pactes pel dret a decidir i pel referèndum i hem avançat eleccions tot canviant governs i presidents, i la resposta de l'Estat ha estat sempre la mateixa, i des del primer dia. Què més volen que fem per convèncer Catalunya Sí Que Es Pot que pugi al carro del referèndum?
 

La pregunta és: cal? El president Puigdemont ha enviat una carta a la Comissió de Venècia, aquest òrgan depenent de la Comissió Europea que ha agafat notorietat durant les darreres setmanes, l’enèsima excusa dels comuns per no donar el sí al referèndum unilateral que tant havien defensat abans de les eleccions. Demanaven que el Govern s’hi adrecés i en demanés l’aval, però després de la carta de Puigdemont a la Comissió veneciana, la resposta lila ha estat No. El mateix No que pronuncia Rajoy cada vegada que algú anomena el referèndum. L'excusa és ara que no els demanem l’aval explícitament, i no el demanem perquè ningú no ens ha de donar permís per decidir i, també, perquè el reconeixement internacional sempre ve després de, i no abans de. I el pitjor és que ho saben i segueixen enredant-nos. No estem obligats a fer-ho ni volem dilatar més tot aquest procés. El govern català ha informat l’organisme de les nostres intencions i de la negativa del govern espanyol. I ha convocat el Pacte Nacional pel Referèndum el 6 de juny, com CSQEP volia, amb la previsió ja de donar a conèixer el dia següent, o poc després la famosa data i la pregunta. Però segur que busquen més excuses.
 

El tsunami que els passarà per sobre serà tant gran que, Dante Fachín, el líder de Podemos Catalunya veient-lo venir ja ha agafat el paraigües i ha decidit que com a mínim anirà a les reunions. I fins i tot el Partit Pirata clama des de les xarxes socials perquè se’ls convidi, mostrant ganes i motivació.
 

Però a can Comú encara segueixen buscant excuses en bucle per no haver-se de fer la foto al costat d’un post convergent. Abans s’autodestruiran parlant del 3% i de Pujol, que fer costat al 80% del poble de Catalunya que vol decidir, inclosos els que volen decidir seguir martiritzats a Espanya. La setmana que ve ja no tindran més excuses, ja no els escoltarem més. D’aquí a uns dies tirarem pel dret i qui no vingui serà comptat com a traïdor. Prou de filibusterisme i prou de política de pati d’escola, el que estem fent és suficientment important com per merèixer respecte i implicació. Fins i tot el PP està fent una campanya encoberta ja pel No. Fins i tot Societat Civil Catalana està impulsant un digital nou per mirar –a la desesperada- d’influir en el debat i arreplegar algun vot més cap al No.
 

Però no, és més fàcil dir que ets revolucionari i anar cobrant del sou públic mentrestant, que fer la revolució. Aneu a fer la mà.

Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al 
bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí