Darrer dia de campanya. Les forces que es presenten a les eleccions del 155 arriben fent un darrer esprint que deixa la nova configuració del Parlament a l’aire.
Junts per Catalunya ha tancat amb un megamíting. Una connexió al míting de Puigdemont via satèl·lit des d’una pàgina en streaming per arribar a tot arreu. Elsa Artadi ha dirigit una de les millors campanyes que s’han fet en aquestes eleccions, insistint en la idea del retorn del president. Veurem si això és realment factible. JxC no té masses opcions de guanyar les eleccions, que és al condició que s’han posat, però Puigdemont ha jugat igualment les cartes molt fort. Recordem que no pot fer una campanya normal a Catalunya, perquè és a l’exili.
A Esquerra Republicana, l’arriscada trucada d’Oriol Junqueras en directe des d’Estremera ahir a RAC1 li està complicant la vida a la presó, però el partit reprèn com pot el pols de la situació. Tot indica a què les expectatives de vot li començarien a assegurar la primera plaça en escons, i la precarietat dels primers dies s’ha anat materialitzant en alguna cosa. Marta Rovira ha tirat molt de cor ne aquesta campanya per dur les regnes del partit que s’ha trobat sense voler-ho massa, i amb aquella època republicana i una llagrimeta als ulls, ERC envia un missatge d’esperança al seu candidat a la presidència. Avui, els republicans han fet un darrer acte simbòlic davant la presó d'Estremera, sota condicions extremes per la pressió d'un grup de feixistes que cridaven de fons. Per cert, una microdelegació d'eurodiputats han tornat a intentar visitar els presos polítics, però la presó ha seguit practicant la ignorància i la falta de respecte.
La CUP és una incògnita. El seu candidat té el cap ben assentat però li falta una mica de punch. Les estridències no li van, com tampoc a David Fernández, però tant Fernández, com Anna Gabriel, Reguanta, Boya o Albano Dante estan empenyent de manera coral el projecte. La CUP és absolutament decisiva per aconseguir mantenir el somni de la República viu. Ni JxC ni ERC poden parlar amb total llibertat i es diu que han hagut de substituir el terme “unilateralitat” per “bilateralitat”. Dels escons que treguin els anticapitalistes sabrem quin és el bloc que guanya les eleccions. L’independentisme està mobilitzant fins la darrera persona en un esforç col·lossal farcit d’imaginació.
Els partits del 155, estan molt més nerviosos. Arrimadas s’ha vist durant molts dies presidenta. Bé, més aviat s’ha vist guanyadora de les eleccions que no necessàriament implicava obtenir la presidència de la Generalitat. Avui ha rebut un regal dels comuns, que han dit que estan disposats a investir Miquel Iceta, la gran esperança també del PP. Investir Miquel Iceta, és obrir la porta a l’entrada al Govern de la Generalitat de Cs i PP, ja sigui entrant-hi físicament o donant suport extern. Diuen que Catalunya en Comú baixarà, però les darreres enquestes diuen que aguantarà allà on és. Dependrà força de si la CUP i d’altres partits li esgarrapen alguns vots més.
Els nervis han fet fer una crida a Inés Arrimadas precisament a la formació de Xavier Domènech perquè s’abstingui i la faci presidenta, a canvi de prioritzar les polítiques socials. Òbviament, les polítiques socials, o l’escola catalana els és igual els taronges, i més si ho fan servir com a moneda de canvi i fruit de la desesperació. Al PP també hi ha nervis. Avui han publicat un vídeo on expliquen com funciona la llei d’Hondt i com podria perjudicar-los perdre l’escó de Lleida, que aniria a parar a JxC. Recordem que el PP sempre té un punt de vot ocult que no apareix fins el dia de les eleccions. Tant PP com PSOE voldrien evitar haver de donar suport a Arrimadas, però Miquel Iceta malgrat els esforços a donar imputs més originals els darrers dies (Borrell amenaçant amb més violència, pastilles, o una rumba) sap que difícilment serà president abans que Arrimadas.
I tot això sense el tradicional sondeig de TV3 a peu d’urna. Dijous serà una nit d’infart. Demà, torna el dia de reflexió, aquella antigalla que fa anys que no serveix per a res.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
