Arran de l’entrevista realitzada per la directora de TV3, Mònica Terribas al president José Montilla, s’han produït un seguit de reaccions en contra de la periodista, en considerar excessiva i definir com a “interrogatori” l’entrevista del dilluns a la nit. Doncs be, com no podia ser d’altre manera, personatges com ara Joan Ferran no han dubtat ni un instant en criticar la suposada duresa de l’entrevista.
El que m’indigna, és la hipocresia amb la qual es revesteixen aquestes crítiques; Joan Ferran acusa a la presentadora de dur a terme un “interrogatori”, el fet que no es pot tallar a un president mentre aquest parla, etc. Però senyor Ferran, a diferència de vostès (hi incloc a tot el PSC, aquells de fets i no paraules) el que ha fet la Mònica Terribas és posar-se a la pell d’un ciutadà normal i corrent, i fer les mateixes preguntes que li hauria fet qualsevol persona que trobés pel carrer al president (si és que s’hi passegés algun dia, es clar). A la gent no li interessa la compareixença dels responsables de Fecsa al Parlament -perquè tampoc servirà de res- , ni les acusacions que alguns membres del govern fan a la gestió del temporal que hi va haver quan governava CiU. No ens interessa, senyor Ferran, perquè el temporal del 2001 és això, un temporal del 2001, ja passat, del qual VOSTÈS n’haurien hagut d’aprendre els errors, i no pas utilitzar-los per defensar-se. Això, senyor, és el que m’indigna. El seu partit no està al govern com a instrument per a respondre crítiques al•legant que els altres ho van fet pitjor, hi és per solucionar els problemes que precisament els altres no van poder o voler solucionar. Vostès van dir FETS, NO PARAULES; doncs be, on són els fets? Perquè hi ha hagut un altre incendi, un altre temporal i així podríem seguir durant molta estona; he sentit moltes intervencions de consellers, portaveus parlamentaris però… i les solucions, i els fets, on són? A cada pregunta realitzada al conseller d’interior, la resposta era similar “CiU ho va fer pitjor”. Doncs be, se suposa que després de vuit anys de govern alguna cosa s’hauria d’haver fet: si el govern preveu un temporal, pren mesures per minimitzar-ne els riscos, i no es limita a llançar un comunicat –que per cert jo no vaig sentir -. Un bon polític hauria utilitzat els mitjans de comunicació públics per tal d’alertar del risc de nevades, hauria informat als batlles de les mesures a prendre i sobretot, sabent els efectes que això hauria ocasionat a les línies elèctriques, hauria d’haver contractat prèviament el material necessari per tornar l’electricitat als municipis.
De manera que, concloent, a Mònica Terribas no se li pot recriminar res, perquè en aquell instant era la veu de tots aquells que busquen resposta als problemes del país i que no en torben al govern. De manera que, senyor Ferran, no culpi a ningú del format i el to de l’entrevista, perquè aquell dia la senyora Terribas era l’exemple més clar del català emprenyat, algú que busca respostes als problemes del país i no en troba.
