Dimarts, 4 d'agost de 2020 - Edició 740
La República

Estem segurs del tot que cal un RUI?

D’aquí a 30 dies el Parlament de Catalunya viurà una altra gran votació, la qüestió de confiança, que coincidirà amb el primer aniversari del 27S. És a dir, es tancaran […]

El Dietari del Procés
El Dietari del Procés 29/08/2016

D’aquí a 30 dies el Parlament de Catalunya viurà una altra gran votació, la qüestió de confiança, que coincidirà amb el primer aniversari del 27S. És a dir, es tancaran 366 dies d’impàs. Sí, no només els primers tres mesos van ser d’impàs, sinó que els nou següents també, perquè tot i tenir majoria absoluta independentista a la cambra catalana, no hi havia full de ruta conjunt, és a dir que no s’ha pogut avançar massa. I que ningú en culpi exclusivament la CUP, perquè un parell de mesos després que es decidís celebrar el 27S, el març de 2015, CDC i ERC signaven un preacord de full de ruta sense els cupaires. A més, uns mesos més tard, l’acord per Junts pel Sí també marginava els anticapitalistes.

En qualsevol cas, en els propers 30 dies sí que s’han d’esmenar els errors de l’any passat i pactar un camí inequívoc i unitari. Tot apunta que serà amb un referèndum unilateral d’independència (RUI), però… Ens ho hem pensat bé, això? Encara hi ha temps perquè Junts pel Sí i la CUP n’analitzin ben bé les possibilitats d’organitzar-lo i, sobretot, les conseqüències que pot desencadenar. El programa ‘El Matí de Catalunya Ràdio’, que ha estrenat temporada, ha portat dues personalitats de la societat civil independentista per enfrontar-se sobre el RUI: el periodista Jordi Graupera, que n’és impulsor; i el professor Ferran Requejo, que n’és detractor.

Graupera ha carregat contra l’actual full de ruta, ja que creu erroni tornar a demanar votar en unes eleccions com si fos un plebiscit perquè el procés continuï en marxa. Pel periodista, també és incoherent la redacció una Constitució abans de votar la independència –en la qual només participaran els partits sobiranistes- i, a més, promoure un plebiscit per ratificar la Carta Magna i fer que aquesta votació compti com a referèndum d’independència, tot forçant a votar sí encara que no s’estigui d’acord pel text. Sí, evident, són contradiccions difícils de gestionar, però Graupera no ha donat respostes a la pregunta del milió: si s’intenta el RUI, com es durà a terme i quina validesa tindrà?

Graupera ha defensat que la proposta sí que és diferent al 9N perquè ara hi hauria el compromís clar de fer-la vinculant. D'acord, però què passarà quan la resta de partits facin campanya per l'abstenció i aconsegueixin desmobilitzar un 40% o 50% de catalans? Qui, fora de Catalunya, la comptarà com a vàlida? Requejo ha apuntat que un plebiscit no és vinculant perquè l'organitzador ho digui, sinó perquè tothom ho entén així. O com a mínim la comunitat internacional. A més, si es fa abans de trencar amb les lleis espanyoles, haurem d'estar encara pendents dels seus vetos? No ens acabarem trobant els mateixos problemes que el 9N, com ara les dificultats per utilitzar un cens o la necessitat de fer servir voluntaris? Per què és clar, què passa si la gent triada per estar a les meses planta el Govern arran d'alguna amenaça espanyola?

Requejo parlava d'un any o any i mig per implementar el referèndum, en què possiblement viuríem un déjà-vu en molts casos, però… I el dia següent? Encara s'hauria de fer la ruptura amb l'Estat espanyol implementant la legalitat catalana i fent un DUI, oi? Serem on som ara, però amb uns resultats discutibles d'un referèndum discutible. No seria més lògic crear d'una vegada per totes l'Estat català (amb les seves lleis i organismes propis) i després ratificar-ho en referèndum? Més que res, perquè l'ordre invers ja l'hem provat i és tremendament complicat.

Article escrit  per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí

Relacionats