Dijous, 7 de juliol de 2022 - Edició 1442
La República

És l’hora de la data i la pregunta

Volem ja la data i la pregunta, perquè no podem aguantar més. Aquest és el missatge que ha traslladat avui –resumidament– la societat civil al president Puigdemont i al Govern català. […]

El Dietari del Procés 27/05/2017

Volem ja la data i la pregunta, perquè no podem aguantar més. Aquest és el missatge que ha traslladat avui –resumidament– la societat civil al president Puigdemont i al Govern català. L’ANC, Òmnium i l’AMI han reunit 150 persones al CCCB de Barcelona, tots membres de les respectives direccions, en una trobada extraordinària per decidir quin és el següent pas que farà l’independentisme civil.

El següent pas està clar, un cop l’executiu català ha obligat l’espanyol a definir-se sobre el referèndum acordat: encetar la via unilateral. Així hem arribat a les portes del mes de juny, el moment en el qual es pressuposava que Puigdemont donarà a conèixer la data del referèndum i la pregunta formulada.

El context ja el tenim. Catalunya ha donat la imatge que volia donar a Europa i al món: ha posat en zugzwang l’Estat que, negant-se a acordar la consulta surt perdent. Avui ha estat el torn de la cloenda de les jornades del Cercle d’Economia per part de Mariano Rajoy. El president espanyol ha hagut de contrarestar la conferència d’ahir del vicepresident català, Oriol Junqueras, que va vendre optimisme i savoir faire. Tant, que el propi president de Caixabank va admetre que, malgrat el distanciament polític, Junqueras seria un bon president.

Que un dirigent independentista transmeti aquesta seguretat als poders fàctics és bo pel futur de Catalunya. Això dóna credibilitat al ‘Sí’, i més quan escoltem i comparem amb Rajoy. El popular només ha llençat improperis: “la independència de Catalunya seria un trauma de conseqüències terribles“. “El PIB català cauria al voltant del 30% i es perdrien totes les ajudes europees perquè, diguin el que diguin, una Catalunya independent quedarà fora de la UE”.

Diguin el que diguin, que és igual el que diguin, que no les engañen. Aquest és el nivell argumental avui per avui de l’Estat. La bona notícia és que el nivell argumental sempre ha estat el mateix. En tants anys de procés, ningú ha estat capaç de donar un argument realment capaç – a banda d’amenaces i inhabilitacions- contra la viabilitat d’un Estat català. José Bono, un dels socialistes més populars de la formació, afegia avui a Rajoy en una entrevista a Catalunya Ràdio que “la secessió és un veritable desastre tant per a Catalunya com per a Espanya”. Per Bono, la majoria de catalans no volen la independència. Bé, ho votem i ho descobrim ja?

Mentrestant, Inés Arrimadas ha estat proclamada candidata a les properes eleccions al Parlament de Catalunyasense oposició. Bé, hi havia tres candidats més, però els  propis ‘rivals’ ja van deixar clar fa uns dies que es presentaven simplement per donar imatge de pluralitat. Fins i tot un va arribar a admetre que votaria per Arrimadas. Bé, molt bé. A l’Estat, mentre el portaveu espanyol tornava a amenaçar amb el 155, Compromís ha demanat a Podemos que retiri la moció de censura fins que el PSOE s’organitzi i estigui en condicions de donar-hi suport.

Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al 
bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí