Endeutats i perduts

Som la civilització de l’endeutament, gairebé tots devem diners, la gent, les empreses, els països… El propi sistema monetari, financer i econòmic està dissenyat per funcionar amb endeutament. Hem fonamentat el nostre creixement econòmic en el deute, en crèdits, hipoteques, en el deute públic… És una roda que no pot parar, ja que construïm la nostra riquesa a partir de la suposició que aquesta continuarà en el futur, i que cada cop serem més gent i més rica, i que tornarem els diners emprats amb escreix. Una economia com la nostra, diuen els experts, ha de créixer un 3% anual per mantenir l’ocupació i evitar la recessió. Però sovint no tenim clar que un 3% de creixement acumulat és un creixement exponencial, impossible de mantenir-se a llarg termini. La idea clau és que estem vivint per damunt de les nostres possibilitats a base d’hipotecar el nostre futur, és a dir, el dels nostres fills. Ells heretaran els nostres deutes i les conseqüències de la nostra actitud irresponsable, i com més basem la nostra economia en l’especulació més forta serà la caiguda posterior.
La crisi actual en gran part deriva de l’endeutament, hem estirat més el braç que la màniga i ara toca ajustar-se el cinturó. Però si es trenca la cadena del crèdit, el consum cau i l’economia s’enfonsa… Estem atrapats ! Ja veieu, la màxima filosòfica de Zapatero, un líder “socialista” és “consumiu !”. Però si consumim massa ens endeutem massa, i disparem els preus del petroli, que és la base del nostre creixement, i disparem la inflació ! Estem atrapats, i els economistes van més perduts que el veí de sota. Endeutats i perduts ! I sense aprendre la lliçó que la crisi és estructural i no s’arregla solament fent alguns canvis al sistema financer. Quan ens adonem que els que prenen les “grans decisions” ho fan més basats en la fe que en la ciència i en l’evidència, ja serà massa tard. Tot plegat és un gran experiment, que si surt malament ens les farà passar magres !