Les noves tecnologies han obert un ampli ventall de possibilitats als partits perquè puguin interactuar amb la ciutadania. La xarxa està començat a canviar les regles del joc i de retruc aquestes noves maneres de relacionar-se també han tingut incidència en els pinyols dels partits polítics. Tots els líders catalans s’han afanyat a ser els primers en posicionar-se en els suports 2.0 i a intentar treure el màxim rendiment per a les seves campanyes. Realment però han sabut captar l’essència d’aquests canvis o, immersos en aquesta cursa per veure qui arribar primer, no han entès de què va la història?
La revolució és molt més profunda sobretot en l’àmbit polític on els seus dirigents han d’entendre que la xarxa potencia la identitat dels seus usuaris, els permet ser protagonistes i abandona per sempre l’homogeneïtzació típica de les cúpules polítiques. Els partits que acceptin aquest fet, deixin de centrar la seva atenció en la militància, obrin les vies de participació a la ciutadania i comprenguin que el debat i el diàleg enriqueix la societat, en sortiran guanyadors. En definitiva han d’aprendre a escoltar i els nous suports 2.0 serveixen per això, no només per llençar dogmes de fe.
