Diumenge, 26 de juny de 2022 - Edició 1431
La República

El país se la juga

Catalunya s'aguanta la respiració. El país és a hores de saber el destí del seu futur els propers anys. Però no de la mateixa manera que ho fa cada quatre […]

El Dietari del Procés 20/12/2017

Catalunya s'aguanta la respiració. El país és a hores de saber el destí del seu futur els propers anys. Però no de la mateixa manera que ho fa cada quatre anys, sinó d'una manera molt més profunda. Catalunya, com a país, se la juga. Com a nació, com a subjecte polític. Un vot majoritari pels partits unionistes és un vot per finalitzar Catalunya com a país per a convertir-lo en una regió més d'Espanya. Votar els partits independentistes ja s'ha vist que no és garantia que el territori esdevindrà una República, perquè això és molt complicat. Ara bé, votar Junts per Catalunya, Esquerra o la CUP és mantenir Catalunya com a nació. Els comuns ja no són ni garantia d'això perquè el perill que votin Iceta de president és massa alt. 

En unes hores, veurem fins a quin punt el país ha canviat. Serà la primera vegada que tots aquells que mai voten a uns comicis al Parlament ho faran. És una prova de foc, ja que molts d'ells, durant dècades els ha semblat bé que governi el catalanisme, tot i que ells no creguin en l'autogovern català i només votin a les eleccions espanyoles. Ara tothom qui ha de votar ho farà. Serà l'aproximació més clara a com seria un referèndum d'independència, amb dos blocs granítics que representen el Sí i el No. Amb tot, el factor ambigu dels comuns i la naturalesa de les votacions (es voten partits i no vots afirmatius i negatius) no farà el plebiscit complet de nou.

Si l'independentisme torna a imposar-se, quedarà en evidència que el 155 ha estat del tot inútil i que la negativa a fer un referèndum independentista és un error monumental perquè el procés s'allargarà. Amb tot, aquestes són les eleccions de la por. Milers i milers d'independentistes no veuen clar que s'arribi als 68 escons. Hi ha por, molta por, psicosi, només del fet d'imaginar-se un país que pugui estar governat pel bloc del 155.

Les hores prèvies al 21D són molt i molt diferents a la il·lusió que desprenia el 27S. Ara, enmig de la confusió i l'angoixa, només es busca salvar els mobles, però si mai es vol tornar a arribar a la il·lusió del 27S, el primer pas és guanyar aquestes eleccions. Sembla evident que tots els favorables al nou estat es mobilitzaran, però la gran pregunta és: fins a quin punt l'unionisme anirà als col·legis electorals? Aquesta és la clau de volta del 21D.