La literatura de caire independentista, o si volem, l’assaig polític català, pateix un mal endèmic per culpa del fanatisme dels seus “il·lustres” escriptors (llegeixi’s Alexandre, Bertran i tot l’star system polític). La literatura independentista per antonomàsia ha estat el pamflet, la brossa literària, bazòfia per a convençuts que mai ha aconseguit res més que perpetuar la falta d’arguments que pateixen els radicals de tota mena que volten l’independentisme actiu. És bo, doncs, que de tant en tant sorgeixi algú amb dos dits de front i deu dits a la mà preparat per escriure quelcom amb sentit i, sobretot, arguments. Xavier Solano n’és un.
Llicenciat en ciències polítiques i periodista, Solano és actualment analista polític de l’Scotish National Party, el partit independentista escocès liderat per Alex Salmond, primer ministre d’Escòcia. Salmond, per cert, signa un excel·lent prefaci.
El mirall escocès és el llibre on politòleg català aglutina la seva experiència a Escòcia, comparant la situació d’aquesta nació amb la situació catalana. Lluny de ser el clàssic llibre victimista, Solano ens brinda una comparació acurada de tots i cada un dels elements coincidents en els dos processos. Un a un, el periodista desgrana les opcions catalanes de cara a una hipotètica independència posant com a precedents els elements coincidents -i discordants- amb Escòcia. No content amb això, Xavier Solano respon un a un els estirabots antiindependentistes que dia a dia vociferen des de la brunete mediàtica, i ho fa de forma clara i concisa, fred en les xifres i argumentant com cal.
Per iniciar el llibre, a part del mencionat prefaci d’Alex Salmond i el pròleg de Ramon Tremosa, professor de teoria econòmica de la UB, Solano fa una breu introducció, un esbós general d’Escòcia. La primera part del llibre la utilitza per explicar la història del país a definir, doncs, tal com el mateix Solano justifica, per conèixer la situació actual d’Escòcia és necessari saber quin ha sigut el procés que l’ha dut fins el què és avui. La segona part ja passa a desgranar els elements polítics, econòmics i socials que podrien portar a la independència d’Escòcia. Elements en relació a Catalunya (idioma, seleccions nacionals, mitjans de comunicació), el sentiment dels escocesos, l’anàlisi econòmica d’una hipotètica Escòcia independent i la situació mundial del país després de la separació del Regne Unit. A tall de conclusió, Solano ens explica en quina situació es troba ara el moviment independentista escocès, pendent d’un referèndum que els pot portar a la sobirania.
Ens trobem, doncs, davant d’un llibre ben escrit. Segurament no canviarà consciències, ni provocarà una onada popular de partidaris de la independència, ni canviarà la situació política. No estem davant d’un nou maig del 68. Però és bo que el moviment sobiranista català compti amb gent que pugui escriure de veritat, que pugui raonar i pensar, convertir una discussió habitualment farcida de victimisme buit en arguments purs i durs, en exemples clars i entenedors. I tot això, en una prosa accessible a tots els públics.
Crítica publicada originalment a Llibròfags