- Publicitat -
La setmana passada el tema de les tertúlies van ser les compreses i les copes de recollit de sagnat menstrual. O més que això, el fet de si la política ha d’intervenir amb el que esculli lliurement cada dona com proposava la CUP en un ple municipal. I ja ho vaig dir, jo estic en contra d’aquest intervencionisme de la política i l’administració en la vida privada de les persones.
Aquesta setmana, com sembla que no passen coses més importants al nostre país ens toca suportar els discursos moralistes d’escandalitzats que han vist un vídeo on una parella de joves feia sexe, o l’amor ja que no sabem si hi havia sentiment o no, en una andana del metro de Barcelona.
La polèmica està servida i fins el cap de setmana no es parlarà d’una altra cosa. Que si estem perdent els valors, que si Barcelona fa fàstic, que si és culpa d’Ada Colau. Doncs jo sóc molt crític amb l’alcaldessa de Barcelona i hi ha mil raons per ser-ne crític. Però no, que uns joves s’estiméssim en una andana del metro no és culpa d’Ada Colau. A menys que aquests joves consuméssim pensant en ella, cosa que la convertiria amb el detonant, però tampoc en culpable. Però vaja, no crec que fos el cas. De tota manera quan els identifiquin que els hi preguntin i ens ho expliquin, així en podrem fer editorials picantones, però de moment no crec que aquest sigui un argument polític vàlid per a criticar a l’adversari. De fet, crítiques de tan poc fons com aquesta banalitzen les autèntiques critiques que se li poden fer. Al final sembla que ho critiquem tot per criticar i encara la farem màrtir.
El que va passar aquest cap de setmana a l’andana del metro del Liceu va ser el que es coneix de tota la vida com un “calentón”. Que el lloc era més o menys adequat? La seva esquena els dirà. Però d’un fet puntual i aïllat no cal fer-ne escarni. Hi ha coses més importants a debatre. També al metro. A mi, per exemple, em molesta més que hi hagi gent que robi, o cridi, o que doni empentes, o que llegeixi les converses de whats app del qui seu al costat, o que no cedeixi el seient a persones grans, o que faci pudor a suat. Posats a dir coses que em molesten al metro, un dia un senyor em va trepitjar i no es va disculpar. I no, no en vaig fer escarni públic, ni vaig mobilitzar les forces de seguretat del país perquè identifiquessin el culpable mirant les càmeres de seguretat…
El que vull dir és que menys pell fina tots plegats i alegria que la vida és molt curta. Vivim i deixem viure sense fer mal al del costat. Moralistes i pecadors de Catalunya, catalans tots. Bon dia a tothom!
www.ericbertran.cat
Publicitat
