Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

“EL JUEVES”, SUPLEMENTO SEMANAL DE “EL MUNDO” QUE SALE LOS MIÉRCOLES

|

- Publicitat -
Llegint, aquest estiu, una de les últimes entregues de la renaixent revista satírica estatal de renom, el Jueves, número 1683 del 19-25 d’ag. del 09, potser se li haja passat l’editorial a algú. Això pot ocórrer degut a dues raons que, a més a més, són complementàries: que va curta de contingut, com també de gambals.

L’editorial -com també la contraportada- va “dedicada” integrament a ETA. La portada reflecteix, en lletres dimensió Din-A3, un missatge (“METEROS LAS BOMBAS POR EL PUTO CULO”) amb el que malgrat estar d’acord de base (el no ús del terrorisme per defensar les llibertats d’un poble), no crec que ha de ser propi d’una revista que hauria de representar la superioritat de la intel·ligència sobre la violència. És un bon senyal que la revista no perda la seva acritud i al mateix temps mantinga també l’originalitat coincidint amb el nivell intel·lectuals dels seus lectors. Per això, potser, em sent estúpid. No perquè la portada vaja dedicada a ETA, sinó perquè la sàtira és, al meu parer, una eina per a criticar amb estil sense caure en el periodisme barat i apocalíptic de periòdics com El Mundo. Jo, que sóc un confessat lector d’El Jueves, sempre havia pensat, encara que amb sospites de caire polític, que la revista mantindria la sàtira per damunt de models ideològics. En altres paraules: la decepció d’aquest lector és gran i sembla confirmar la premisa que la “pàjara” estiuenca a la premsa “seriosa” es fa extensible també a les revistes satíriques.

Nomes així, s’entén que l’editorial d’aquesta setmana, s’assemble més a un pamflet de la FALANGE-JONS d’Arenys, que a una revista de fluida prosa, anteriorment coneguda com a quasi anàrquica i, ara, destapada com el que és: una altra versió dels anomenats mitjans pseudoprogres. (Vid. La Sexta, El Periódico, El País…).

Publicitat

Els atemptats d’ETA a Mallorca i d’arreu, ni mereixen el meu respecte ni la meva admiració. Més aviat incrementen, si és possible, la meva animadversió per un grup de pistolers que han perdut tant el Nord, quan s’han oblidat de mirar cap a Irlanda, com també el Sud, quan obvien les “altres nacions” oprimides a les quals alguna vegada han esmentat en els seus comunicats buscant simpaties de les què no gaudeixen.

Però, l’editorial d’El Jueves, d’aquesta setmana és, com dirien els andalusos, “pa eshá de comé a parte”. Ridiculitzar a l’ETA? Perfecte. Enverinar la sàtira amb còpies barates de discursets polítics massa sobats per criticar a una banda que ja de per si fa el ridícul és, per a mi, caure en la banalitat de ser un mitjà més dels que s’apeguen al carro.

Unes preguntes als redactors de la “perleta”: és normal fer vostre el reial discurs de “seguiremos dándoles en la cabeza”… quan està comprovat que després de cada cap tallat li creix un altre a la hidra? Encara aniríem més lluny: és raonable des del vostre punt de vista? I, sobretot, és recomanable? Personalment pense que NO. He vist moltes maneres de ridiculitzar i criticar el terrorisme tant a El Jueves, com a d’altres mitjans estrangers. No és necessari fer ús d’un discurs tan pobre de contingut per sortir a la foto de “els bons” quan se suposa que sempre heu (el Jueves) estat per damunt del be i el mal. Això, o ara resultarà que per poder cagar idees, aquest estiu, la revista en qüestió es nodreix d’inspiració amb la pràctica de reciclatge d’idees, via copròfaga, del vesant més ranci del nacionalisme espanyol.

La solució que defensa l’editorial al final d’ETA és: que ells (ETA) tant com “los que les apoyan, les amparan, no condenan sus crimenes, les justifican” necessiten follar més. Traducció per a no iniciats: “O estás con nosotros, o eres parte del contubernio judeo-batasunero-masónico”.

Aquest apartat en sí, no mereixeria tota una rèplica, si no fos perquè les animalades, més característiques de la política institucional made in Rubalcaba, que d’hàbil sarcasme, no paren de succeir-ne a l’esmentat escrit: “El otro dia un dirigente del PNV volvió a pedir diálogo para acabar con el “conflicto”, como si con esta pandilla de cafres se pudiera dialogar algo!”(sic)

Clar que no podem dialogar! I ara? De que serviria? Calla home, calla!. Ni que ara volguérem una cosa com la pau! Algú li serveix de res? Com guanyarien els nacionalistes espanyols les eleccions si no fos per ETA? Què farien les empreses que exporten armes en blanc i negre? I els seus treballadors? Ens trobaríem davant una ERE de ETA al gremi armamentístic? Terroristes!

Què es podria aconseguir intentant la via del diàleg ¿que passés com a Irlanda? On, els seus particulars Otegui (Martin McGuiness, ex-numero 2 de l’IRA) i Mayor Oreja (Ian Payslei, nº1 dels unionistes reaccionaris), han aconseguit reunir-se i muntar un govern de coalició adobat amb una maquiavèl·lica pau? Que farien llavors El Jueves? De què coi parlarien a l’estiu? De les vacances “austeres”del Rei a Miravent? Això, només dóna per a un número (ja publicat). Per què no parlem d’astuts i d’estatuts? Sense deixar de banda ETA, per què no deixem de banda la mediocritat i el populisme barat? La política, per molt que estiga de vacances, aquest any s’ha lluït, no? Que passa amb el tema de l’estatut al Constitucional? Ni rastre! Però com diu l’escrit “Para que vas a negociar con estos mafiosos” (ETA)? Per a res! No hi ha necessitat! .Jo, de fet, cada cop que torne al Mediterrani reconec que no seria el mateix sense l’emoció de saber si ETA em farà volar pels aires, ja que els preus d’Iberia s’han pujat als núvols, fins al punt que podria estar d’enhorabona si em tocara “volar” amb totes les estratègies guerrilleres d’aquest estat i els seus mitjans, que 50 anys després, segueixen sense donar resultat.

Parlar de negociació i de pau, sembla que interessa poc a aquells que estan necessitats de la benedicció tant governamental com del PP.

Ara, la recepta proposada per la revista per solucionar el contenciós, (a part que els cal follar més) seria, segons el redactor “Que estos dirigentes (PNV / nacionalistes / independentistes) congelen cualquier reivindicación independentista”. El que voldria dir que el PNV és culpable d’incentivar ETA indirectament en demanar la independència. Ergo, és per això que ETA no para de matar. No és així? O millor encara, si TOTS els independentistes pararem de demanar la indepèndencia, pot ser llavors, ja no hi hauria necessitat de diferenciar entre terroristes i independentistes. Llavors, tot solucionat de manera correcta: bons i dolents polaritzats celebrant el triomf del pensament homogeneizat!

Estic totalment d’acord! A veure: Què va passar l’últim cop que el PNV posà l’independentisme al congelador!? Tiren d’hemeroteca senyors, si encara ho necessiten. Passen i vegen què va succeir quan el PNV tirava “por fueros más constitucionales”!. És a dir, quan al costat de CiU li oferiren el cul a Aznar i li donaren pel darrere a la resta d’Ejpanya, en un emotiu menage a trois, que potser un dia -no molt llunyà- podrien tenir la idea orgàsmica de tornar a recrear.

Sembla que la calitja i la xafogor han afectat la lucidesa, no només dels dibuixants, sinó també de l’editor/editors. De fet, l’editorial sembla haver estat segrestada, no per un jutge, sinó per la maquinària propagandística de Sa Majestat. Supose que és ironia del destí, que de tots els mitjans fos El Jueves el qui estigués més en la línia amb les declaracions del Borbó. Trist, però vertader. Serà que “aquél que, por afán de protagonismo, critica al Borbón, suele ser de su misma condición?”

Terrorisme és el preu que hom deu pagar per l’Imperi. Si no desitgeu pagar aquest preu, heu de renunciar a l’Imperi.
PAT BUCHANAN, Where the Right Went Wrong.

Londres, 09/09

Publicitat

Opinió

Minut a Minut