- Publicitat -
És ben bé que els independentistes de les pedres en fem pans. I en un dia com el d’ahir on hauríem pogut fer el ridícul i s’hauria pogut acabar tot, en sortim amb un lideratge més fort. És la diferència entre el President Puigdemont i la diputada Anna Gabriel, la diferència entre la dignitat i l’orgull, la il.lusió i l’odi, la diferència entre construir i destruir, la diferència entre tenir sentit d’Estat i l’haver estat –políticament– mal criat.
Ahir s’hauria pogut acabar l’actual procés d’independència de Catalunya perquè la CUP va decidir alinear-se amb els opressors de les llibertats del poble català, amb la ultradreta més rància, amb els qui fomenten els desnonaments i tallen la llum i l’aigua a les persones més vulnerables de la nostra societat. I el gest de dignitat del President Puigdemont, sotmetent-se a una qüestió de confiança el mes de setembre ho va canviar tot. I ho canviarà tot.
És una opció amb riscos, evidentment, però com a mínim ara la CUP té uns mesos, uns mesos més, per fer fora als infiltrats del CNI. I els seus diputats independentistes tindran la opció de fer-se respectar, de fer-se dignes dels milions de persones a qui ahir van traïcionar apunyalant les seves il.lusions des de la més absoluta indecència per la esquena. Tindran la oportunitat de reparar un gran segon error històric i decidir una vegada més en quin bàndol estant. Santa paciència!
Repeteixo, el que ahir va fer el President té riscos, però com a mínim sabrem si som 62 o si som 71 diputats independentistes al Parlament català per culminar el procés tot i l’Anna Gabriel, el Xavier Garcia Albiol, la Ines Arrimadas, en Miquel Iceta i en Lluis Rabell.
www.ericbertran.cat
Publicitat