Molts periodistes polítics, analistes, estrategues i publicistes de casa nostra porten mesos analitzant “les bondats” del nou president dels Estats Units i la seva triomfal campanya que l’ha portat a coronar-se com una de les persones més influents del món. Una campanya interactiva brutal, amb uns resultats espectaculars, que continua avui en dia i que controla tot l’equip d’Obama des de la Sala Oval. Una campanya que ha costat milions de dòlars i que ha implicat a milers de persones que s’han dedicat a fer petites donacions perquè el somni pogués fer-se realitat. A vegades però no cal crear tota una maquinaria al voltant del “Yes, we can !” i només s’ha de llegir el diari El Mundo.
L’estratègia d’aquest rotatiu per deixar de parlar de la trama de corrupteles del Partit Popular i centrar tota l’atenció a les caçaries del ja ex ministre de Justícia amb Garzón inclòs, ha estat encertadíssima i digna d’anàlisis. S’hauria de debatre a moltes universitats de Periodisme com sense gairebé esforç s’ha fet trontollar al govern socialista abans de les eleccions gallegues i basques i s’ha fet dimitir a tot un ministre.
Zapatero, després de la impressionat pressió mediàtica i la vaga dels jutges ha hagut de deixar “caçar” a una de les peces importants del seu executiu per poder calmar les aigües i no prendre mal. Mariano Bermejo és un home controvertit, polèmic, excessiu i caçador!!!! Si, tot això i més però era necessari que marxés de la manera que ho ha fet?. Al Congrés la setmana passada els seus companys de partit l’aplaudien cridant “torero, torero” i avui ningú el vol ni veure. Els grans beneficiats de tot això però són els “quinquis” del Partit Popular i la gent de Correa, íntim del grup d’Aznar , caigut avui en desgràcia. Ningú parla de les extensions de la corrupció, els mitjans i passen de puntetes, ningú demana la dimissió de Rajoy. Tota la culpa és de Zapatero, Bermejo i els pobres animals abatuts a les seves caceres.
