Divendres, 1 de juliol de 2022 - Edició 1436
La República

El Borbó escarmenta

El rei Felip ha sortit com un xaiet nadalenc en el seu discurs tradicional del 24 de desembre. Ha situat Catalunya en el centre del debat, però no ha sortit […]

El Dietari del Procés 24/12/2017

El rei Felip ha sortit com un xaiet nadalenc en el seu discurs tradicional del 24 de desembre. Ha situat Catalunya en el centre del debat, però no ha sortit desencadenat com en la seva intervenció excepcional del 3 d’octubre, on l’únic que va aconseguir va ser posar més llenya al foc i fer el ridícul a nivell internacional. Les monarquies europees entenen la figura del rei com algú que està al mig, que posa pau, que està per sobre del bé i el mal. En aquest cas, amb una part del seu regne en perill, va posar-se en el paper dels seus avantpassats i va desistir de jugar el paper de jutge que li marca la Constitució.
 

Avui, però, ha evitat fer un nou numeret. Ha anat amb més peus de plom i no ha volgut entrar en matèria de manera massa directa. No obstant, òbviament ha remat cap a la unitat de la ‘patria’. En el missatge nadalenc, ha afirmat que les eleccions catalanes han de contribuir a “recuperar la serenitat, l’estabilitat i el respecte mutu” al país. A més, ha recomanat els nous diputats a treballar per la conviència. Si no fan això, ha dit, es caminarà “de nou a l’enfrontament o a l’exclusió”.
 

El Borbó també ha dut que a l’Estat hi ha una “irrenunciable voluntat de concòrdia”. Un comentari que és difícil prendre’s seriosament després de la tardor més repressiva que es recorda a l’Estat en les últimes dècades. Violència policial, empresonaments sense motiu aparent, destitució del Govern al complet i suspensió ‘de facto’ de l’autonomia han estat la tònica dominant des de setembre. Això és concòrdia? Com s’explica? El discurs del Borbó ara sí que està més rebaixat, i totes les parts semblen estar disposades a donar-se una treva. Ara bé, Puigdemont voldrà tornar per ser investit i, el PP, atrapat en el seu discurs i actuacions prèvies, no li quedarà més remei que reactivar la repressió, cosa que no li interessa a ningú. Els dirigents populars campen lliures, però en el fons són presoners de la seva pròpia teranyina, que els acabarà escanyant. I, de rebot, l’Estat irremeiablement caurà darrere els populars.

Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí