Aquests dies m’he interessat per tot tipus d’escrits que parlaven sobre l’educació per al consum responsable i m’han fet reflexionar molt. Sempre m’he trobat amb poques eines per a transmetre una bona educació per a un consum responsable i, sempre va bé escoltar altres veus que ens ajudin a fer-ho.
Segons Jaume Torroella, pedagog, la crisi actual és una bona oportunitat per tornar a accentuar des de l’escola els valors del consum responsable. Podem fer servir aquesta crisi per a millorar el nostre desenvolupament personal i social, i per tornar a donar valor a les persones i a les coses. També s’ha de fer des de la família, evidentment.
L’interessant de tot això seria que les persones tenguéssim una capacitat d’autonomia per decidir en tots els sentits, i també en el del consum, però si ja és difícil aconseguir-la en el món adult, imaginau-vos si ho ha de ser en el món dels infants.
La solució que Torroella dóna a tot això és que hauríem d’educar els nostres fills i/o alumnes des de la “cultura del saber què vull”, no només des de la “cultura de l’esforç”, que també és molt necessària. S’ha de donar autonomia a l’educand perquè pugui prendre decisions, d’acord amb la seva edat. D’aquesta manera, es genera en ell una entitat sòlida. Tot això li despertarà valors com la responsabilitat i la participació. És important comunicar-li indirectament, també, que el tenim en compte i això és una mostra ferma d’estimació.
Tot això no són fòrmules màgiques, sinó simples reflexions que poden ajudar-nos a millorar com a educadors. M’ha semblat molt interessant pensar en aquesta “cultura de saber què vull”, ja que ens pot ajudar a no caure en les manipulacions televisives de la publicitat o en el materialisme, en el voler acumular i no només en el voler alguna cosa.
Ara que arriba el Nadal, serà interessant tenir tot això en compte i triar bé els nostres regals per als més petits, també serà interessant equilibrar-ne la quantitat.
