Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Dime joven difunto José Antonio Labordeta

|

- Publicitat -

Avui m’he despertat d’una forma estranya. Com cada matí, encara des del llit, he mirat el mòbil i allà he descobert la notícia: el cantautor aragonès José Antonio Labordeta acabava de morir en la seva Saragossa natal als 75 anys d’edat. Com si no volgués creure-m’ho el primer que he fet ha estat anar al menjador i posar el 3/24 per confirmar la notícia, i així ha estat.

Pot semblar paradoxal que la mort d’una persona que no has arribat a conèixer et pugui afectar, però és exactament el que ha passat.Des de petit he anat creixent de la mà de Raimon, Llach, Paco Ibáñez, Víctor Jara, Silvio Rodríguez, o José Antonio Labordeta. Sempre m’han agradat els cantautors i més els que canten per transmetre el que senten, aquells que canten per una causa, per la defensa d’uns ideals.

Publicitat

A Labordeta, però, a banda de la seva vessant musical, el vaig començar a seguir políticament durant aquelles llargues tardes per la 2 de televisió espanyola que emetia en directe el ple del Congrés. Devia ser l’any 2000 o 2001 quan la majoria absoluta d’Aznar més fort atiava contra els dèbils, contra tots aquelles que cercàvem la llibertat. En aquells temps jo seguia entusiastament a tres parlamentaris, el primer era Joan Puigcercós, netament independentista i clarament d’esquerres i que deia, clar i català, allò que pensava; el segon era Gaspar Llamazares, un polític calmat i entranyable però que sempre defensava, ponderadament, les seves conviccions; i el tercer era l’incombustible José Antonio Labordeta, un polític que no estava allà per fer carrera, ni perquè li agradés el poder, senzillament perquè creia en la política com a eina per transformar la societat, i això és el que feia dia a dia, sense embuts, dient i lluitant per allò que creia just.

Eren uns moments complicats: la guerra d’Iraq, el transvasament de l’Ebre, Gescartera, el Prestige, l’11M… i malgrat tot, sempre em podia veure representat en les respostes d’aquells intrèpids diputats que no li tenien por al Madrid del poder. I és per això que José Antonio Labordeta es va fer estimar. Era una persona normal, honesta i de conviccions fortes que malgrat la seva edat, no estava disposat a que ningú li prengués el pèl.

[labordeta congreso] Avui se’n va un dels grans, una de les persones que més ha empès cap a la llibertat. En la seva fantàstica cançó Canto a la libertad ja ho apuntava dient allò de “También será posible que esa hermosa mañana ni tú, ni yo, ni el otro la lleguemos a ver; pero habrá que empujarla para que pueda ser”. Ha estat així, però sens dubte sabem que el Labordeta ha estat un dels que més ha empès perquè en aquest món hi hagi més justícia i més llibertat.

Com ell li cantava a Georges Brassens, ara ens toca dir a nosaltres “Dime joven difunto José Antonio Labordeta, que te has encontrado en el más allá. Dime si es cierto eso que Dios anda buscando en el cielo y la tierra un pedazo de paz”. Avui Labordeta se n’ha anat amb els seus col·legues Jaques Brell, Georges Brassens, Edith Piaf, Gerard Philipe, i aquí el seguirem recordant com el que va ser per molts, un referent. I seguirem lluitant perquè segur que “Habrá un día en que todos al levantar la vista veremos una tierra que ponga libertad”!

Publicitat

Opinió

Minut a Minut