Diumenge, 4 de desembre de 2022 - Edició 1592
La República

Diada de Sant Jordi

Molts diuen que la Diada de Sant Jordi és més romàntica que el mateix dia dels enamorats. Hi estic totalment d’acord. A les dones, no totes, ens agraden les flors […]

Laila Karrouch 22/04/2010

Molts diuen que la Diada de Sant Jordi és més romàntica que el mateix dia dels enamorats. Hi estic totalment d’acord. A les dones, no totes, ens agraden les flors i rebre’n una -d’algú important per a nosaltres- ens fa sentir com la princesa del conte de Sant Jordi. Regalar o rebre un llibre també agrada i si l’autor hi pot gravar la seva firma, millor.

Durant la Diada, el lloc més espectacular, des del meu punt de vista, és la Rambla de Barcelona, on l’esdeveniment arriba a la seva màxima expressió. Tothom espera que no plogui i que faci bon temps, que en fa la majoria de vegades. Els llibreters posen les seves parades al carrer i els autors esperen firmar exemplars dels seus llibres. Es fan descomptes en el preu de venda dels llibres que val la pena d’aprofitar. També cal dir que hi ha d’altres que aprofiten la ben entesa i fan negoci amb les roses.

A mi, personalment, m’emociona veure l’ambient festiu que es crea: els mitjans de comunicació transmeten en directe tot el que succeeix, les botigues plenes a vessar de gent (reconec que a vegades és aclaparant ) , els balcons llueixen flors de tots colors, desenes de senyeres pengen dels balcons…

Quan veig a la gent comprar tants llibres em pregunto si realment es llegeixen tots o no. Estic segura que molts es desen als prestatges i allà es queden la resta de l’any, perduts entre les figures de porcellana i vidre, absorbint la pols.

Cada any tinc el mateix dilema: quin llibre em compro? Hi ha tants autors! Els darrers mesos m’he enamorat de la literatura de Màrius Serra, us la recomano; aquest home és un llibre obert, té un vocabulari molt ampli i les seves novel·les enganxen fins i tot a aquells que no els agrada llegir gaire. L’últim llibre que he llegit d’aquest autor és Quiet, un llibre que ha dedicat al seu fill Lluís, Llullu com l’anomena, un nen d’uns set anys amb una pluridiscapacitat congènita. Sobren comentaris.

És emocionant saber que aquest dia tant assenyalat algú pensa en tu. Però si ho fa un dia no tant important, un dia esporàdic, un dia que arribes de la feina cansada amb butllofes als peus i et trobes una rosa al coixí…també és mooolt romàntic.