Després de la valoració política dels resultats de les eleccions catalanes i les primeres rebaixes del reietó Artur, ara toca valorar el post 10-J, a 100 dies i escaig de la mega-mani. El dia 8 se’n va fer la presentació del llibre de fotos a Barcelona. Pel meu gust, un pèl carot, molta tapa dura i poca foto insòlita: On són els “Dr.Cat Panthers” amb la pancarta “Spain is pain” o la de les dues mosses (molt retratades, per cert) amb la pancarta de la X gegant de Xirinacs? No s’entén perquè han quedat fora… Però si les fotos eren de portada… i les noies, de bandera!!! Ai, colla de monges… Però aquesta no és la darrera cosa que, Òmnium, l’organitzador de la mani, ha amagat. Fins que els socis no han rebut una carta on se’ls demana que augmentin la quota per salvar la rebaixa del 10% en subvencions, per la crisi, no s’ha informat públicament que van haver-hi 3000 altes més després del 10-J. Perquè no se’n va fer desseguida publicitat d’això? Per por a fer massa por? Perquè la mani, independentista de dalt a baix, indicaria que la gent s’apunta a projectes, sobretot quan aquests parlen clar i català? I arribem a la darrera: La resposta donada per l’entitat degana del catalanisme davant del darrer cop d’estat judicial del Suprem Tribunal Espanyol (STE). No s’entén com després d’un (suposem llarg i car) brainstorming d’idees de tot tipus es va arribar a l’original idea de… fer una pancarta per penjar al partit de la selecció catalana, on ja no n’hi cap ni una més!! Diuen que aquesta i altres entitats afins estan pensant fer una gran campanya en favor de la immersió, lingüística, però de moment la clatellada ja l’hem rebuda i la resposta donada fins ara ha estat xiular (els sòciovergents) o posar la citada pancarteta (Òmnium), salvant alguna honrosa concentració urgent de resposta. Resumint, com sempre, “volem la lluna”, però, per favor, que no ens agafi per Nadal, ni en cap de setmana a Vaqueira.
Max Headroom
Des del Canal 23
