Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Com estan les coses

|

- Publicitat -

Des del passat mes d’abril no he enganxat cap comentari al meu bloc, me n’han fet adonar algunes persones que em distingeixen amb la seva lectura, cosa que agraeixo profundament. Tenen raó, si et compromets compleix, per tant, m’afanyo a esmenar l’incompliment amb sentiment de culpabilitat i de sorpresa, i dic amb sorpresa perquè no pensava que em pogués trobar a faltar algú. Gràcies, moltes gràcies. De totes maneres sempre que hi ha una irregularitat hi ha un motiu i en aquet cas no és altra cosa que la meva frustració, la desil•lusió que em provoca la situació econòmica del país i les travetes que ens estan fent els poderosos, ‒o si més no els més grans‒ començant per una Alemanya capdavantera la qual presenta símptomes dictatorials, inadequats i insuportables considerant la situació econòmica d’Europa, però, sobretot dels països menys desenvolupats i amb menys recursos per intentar sobreviure. Algunes vegades m’han dit que no m’hi encaparri que ja se sap que el peix gros es menja el petit, que ser el més petit en una societat tan injusta com la nostra equival a ser el manxaire que ens va dibuixar Frederic Soler, “Pitarra” en la seva obra “El ferrer de tall”, és a dir, l’ase dels cops. Tot plegat frases fetes inacceptables pròpies d’un conformisme irritant, perjudicial. És molt difícil que sense tenir a l’abast cap informació privilegiada es pugui esbrinar, amb certes garanties de no errar, què està passant, quins problemes hi ha i quina solució poden tenir. Cal reconèixer que n’estem mancats d’informació, que no ens arriba tota i que la que ho fa no s’ajusta a la veritat. Tenim un altre problema més seriós encara, que qui té el deure d’informar-nos ho sap tot o també va a les palpentes? Enganya amb premeditació o perquè també l’enganyen? Els enganys i les mentides viatgen per Europa amb bitllet d’anar i tornar i van d’un cantó a l’altre amb total impunitat sense adonar-se que són armes de doble tall. Es van fen el gara-gara, uns i altres, esperant que la solució vingui en forma de manà, però això només va passar una vegada i… El país capdavanter dels moviments tàctics de l’Europa econòmica és dominant i dominador per tradició, segons la seva història no mira prim, unes vegades utilitza la força de la pólvora i altres la de l’euro, ja no els ve d’aquí. Però a nosaltres sí, perquè la única força nostra i que ens honra és el treball, vivim del nostre treball, si ens deixen treballar! ♦

Publicitat

Opinió

Minut a Minut