Els darrers dos anys, al Camp Nou, en arribar al minut 17’14’’ de partit, la grada sud, aixeca les senyeres i comencen a cridar el ja conegut “in-inde-independència” ràpidament o de forma parsimoniosa, segons el dia, el crit s’acaba sentint a totes les graderies.
Aquest crit però, s’havia contaminat partit a partit de la passivitat habitual dels socis del FCB. Aquest ritual anava perdent força i costava que el crit aguantés més d’uns pocs segons. Sense anar més lluny, dimecres en el partit contra els escocesos del Celtic, amb mitja graderia buida el crit va durar poc més de 20 segons i va ser el dia que es van fer sentir més els xiulets. Sí, xiulets, que tot i ser minoritaris en dies com aquest es fan sentir.
Ahir els socis semblava que no tenien altra cosa al cap que’l partit que anaven a veure. Però ahir no era un dia qualsevol. Ahir ja teníem pregunta i data pel referèndum i això va fer que aquest cop l’interès pel partit el compartíssim amb mirades al marcador, no per saber un resultat que ja coneixíem, sinó perquè esperàvem el minut 17’14.
En arribar aquest moment, s’aixequen les estelades i un crit fort, enèrgic i llarg s’estén per totes les graderies del Camp Nou. L’alegria de les cares dels veïns i els gestos de complicitat es multipliquen. A prop meu, un nen de poc més de vuit anys s’aixeca amb els dos punys alçats dient veu en crit “in-inde-independència”. El seu pare amb somriure als llavis i, pot ser, un pel sorprès per la passió exhibida pel seu fill. Aquella força que transmetia el vailet ens va portar a tots a fer volar encara més alt el crit per la independència en la freda nit barcelonina.
Pot ser la participació dels més joves, fa que aquesta crida encara sigui més il·lusionant. Però, al meu costat dos avis dels que sempre troben malament el que fan els jugadors, dels que diuen que l’àrbitre ens roba el partit i dels que no saben per que juga aquest o l’altre jugador, ahir també van cridar fort i clar “in-inde-independència”. Ahir no van estalviar energia. Ahir també la gent gran del Camp Nou van cridar pel futur de tots plegats.
Si, ahir al Camp Nou una nova il·lusió ens va unir en un vell sentiment.
