Mentre Josep Borrell titllava a Junqueras de totalitari i el 155 de bona mesura, Iceta es feia selfies amb el PP i Ciutadans i autobusos vinguts arreu d’Espanya omplien el centre de Barcelona, els cabezas huecas (els neonazis espanyols) tornaven a causar múltiples incidents i més agressions físiques en la manifestació unionista multitudinària que ha organitzat Societat Civil Catalana a la ciutat comtal amb l’habitual cohort: Falange Española, Falange Auténtica, España 2000, Plataforma per Catalunya, Democracia Nacional, Somatemps… i un convidat especial: l’exsecretari general del Partido Comunista de España, Paco Frutos. A Espanya, els dos extrems ideològics no han tingut mai problema a donar-se la mà si és per lluitar contra el separatisme català. La postal la completava un tuit oportunista d’Ada Colau beneïnt-ho tot. Amb tot el respecte per a tota la bona gent espanyolista que es manifesta per la unitat d’Espanya, no podem validar aquest tipus de concentracions que duen el segell de la violència i les organitzacions nazis. Ni molt menys que el bonisme equidistant vulgui equiparar això a les manifestacions que s’han vist a Barcelona durant els darrers set anys.
Aquesta demostració de força unionista a ritme de Manolo Escobar és la resposta de l’Estat espanyol a la Declaració d’Independència de divendres. Mentrestant, dins les files del republicanisme català, ja ha començat la lluita per resistir l’embat del 155. La desaparició, com comentava ahir el Dietari, del Govern català, i la pèrdua del control dels Mossos, és un mal auguri a tenir en compte. La gent, que no és idiota, ha notat aquesta feblesa i el pessimisme s’ha instal·lat ràpidament en el sentir de la gent. Hi ha una certa sensació d’engany, ningú esperava que el primer dia ens ploguessin els reconeixements, però sí que era lògic donar per fet que hi havia algun pla real que inclogués el control de la policia. La CUP també se n’ha adonat.
A ningú se li escapa que la República no acaba d’arrencar i que la jugada de Rajoy de convocar eleccions posa en zugzwang el legítim Govern català. A la vegada, la convocatòria demostra debilitat. Sembla ser que va ser el PSOE qui va pressionar als populars per una convocatòria immediata d’eleccions a canvi de signar amb els ulls tancats el 155. A Madrid no li interessa massa que aquesta situació d’ocupació colonial duri excessivament per imatge i per control efectiu, i l’atzucac desemboca en una espècie d’empat tècnic. A Madrid també li ha disgustat de manera clara que Bèlgica hagi ofert asil polític a Puigdemont si no rep un judici just, en cas de ser detingut. Segueix l’estira i arronsa diplomàtic entre els dos estats europeus que fa dies que dura.
Davant d’això, la pilota està ara a la teulada de Junts pel Sí i la CUP. El 21 de desembre hi ha unes eleccions convocades per Espanya, una espècie de plebiscit tipus 27S en el fons tal i com el planteja l’Estat espanyol. La disjuntiva és clara: o participar o boicotejar. Dóna la impressió que, ara mateix, el Govern busca guanyar temps per veure què passa a nivell internacional mentre redefineix l’estratègia amb la CUP i comença la resistència física: demà és dilluns i toca que els conselleres demostrin que poden anar a treballar sense problemes. Això genera un dilema a Espanya: detenen els consellers i regalen aquesta imatge de màrtirs a Catalunya, o deixen fer?
La CUP està responent: són conscients que el Govern no té el control efectiu del país i per tant no descarten cap escenari. Els anticapitalistes es plantegen fer un front amb Albano Dante Fachín, el líder de Podem, que no reconeix el 155, a diferència dels seus companys de viatge. Elisenda Alamany, de Catalunya en Comú, ja ha dit que la seva formació es presentarà a les eleccions espanyoles, per tant, valida de facto el 155 sense esperar què diu el Govern legítim català. També ha dit que no pensa formar part de cap front comú català ni independentista. És evident que l’actitud dels de Xavier Domènech i Ada Colau és molt oportunista, roí. La gran pregunta és: davant l’aparent manca de control del país i la dificultat de boicotejar unes eleccions, valdria la pena explorar la possibilitat de bastir un front comú democràtic i republicà entre ERC, PDECat, CUP i Podem? Hi hauria possibilitats de guanyar-ho? Què faríem aleshores?
De moment, tant el president Puigdemont, com el vicepresident Junqueras, amb el seu silenci i les seves escasses manifestacions innòcues van preparant el país per aquest escenari.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
