Dimecres, 12 d'agost de 2020 - Edició 748
La República

Amb el cap cot, però vius

El professor Ramón Cotarelo deia fa setmanes que el que els independentistes deien davant del jutge no comptava per res. Que no hi féssim cas. Certament, tenim molt clar que Marta […]

El Dietari del Procés
El Dietari del Procés 19/02/2018

El professor Ramón Cotarelo deia fa setmanes que el que els independentistes deien davant del jutge no comptava per res. Que no hi féssim cas. Certament, tenim molt clar que Marta Rovira, que ha declarat avui conjuntament amb Marta Pascal davant del Suprem, segueix essent la primera independentista de totes, però, ostres, després de la declaració de la setmana passada de Mireia Boya (salvant la distància entre la responsabilitat d’una i l'altra), hem viscut la declaració d’avui amb un punt de resignació.
 

Resignació perquè sabíem exactament quin seria el tipus de defensa que faria la número 2 de Junqueras, i potser esperàvem més combat. Si això hagués passat, l’espasa de Damòcles de la presó hagués caigut sobre seu. No sabem si també sobre Marta Pascal, que ha passat molt desapercebuda, ja que no li han demanat una fiança de 60.000€ com a la secretària General d’ERC. De fet, d'una dirigent del PDECat de la mateixa família política de Mas, ningú no n'espera cap estridència, potser per això no ens enduem cap decepció, la qual cosa ens hauria de preocupar també. A banda de la claudicació personal, la republicana ha hagut de suportar l’escarni de les xarxes“botiflerota”, “traïdora”, i moltes lliçons més de moral a una independentista de pedra picada. A la gent no li ha agradat el que els mitjans han 'filtrat' immediatament: Rovira va demanar aturar el referèndum quan va veure les pallisses de l’1O. No va ser l’única, molta gent va deixar d’anar a votar per por. Afortunadament, el president Puigdemont, que es jugava tot el seu prestigi i després de la filigrana sota el pont, va negar-s’hi. Antena 3 es fregava les mans amb aquesta exclusiva, però quan la vigatana ha sortit de declarar, amb un to més distès, ha explicat que el que ha declarat es que es va valorar aturar el referèndum, però finalment es va decidir fer el que s'havia de fer: seguir endavant.
 

No n’esperin res de les declaracions que vindran a partir d’ara, excepte la d’Anna Gabriel. Efectivament, Artur Mas o Neus Munté, no aniran més enllà d’on hagi pogut arribar Marta Rovira, que segurament farà pagar un preu massa car a un partit, ERC, que s’ha demostrat més de resistència que d’atac després de l’1O, al contrari del que s'esperava. Són moltes les fonts que diuen que és una llàstima la imatge que es transmet ara, després de ser el partit que –a banda del president- va estirar des del Govern perquè els consellers es comprometessin amb el referèndum, i aquest s’arribés a fer. D’aquí que només pleguessin consellers de CDC/PDECat durant el 2017… excepte Santi Vila.
 

Això ens ha fet pensar que, globalment i més enllà de l’escarni mediàtic que avui ha rebut Marta Rovira que, no ho oblidem, es jugava l’ingrés a presó, els polítics que queden a Catalunya van amb el cap cot. Tots. Els que han trepitjat la presó i han estat alliberats, els que declaren, i els que negocien. Hem vist por en campanya, i veiem por a l’hora de fer el que crida a fer la lògica: investir el president Puigdemont i tirar endavant amb un Govern que escolti però que també confronti. Això contrasta espectacularment amb el Govern a l’exili. Des d’allà, tant Puigdemont com la resta de consellers parlen amb total llibertat, i poden llençar els missatges que vulguin. Aquí, els delegats del president, miren de traslladar aquest ànim mentre remen amb les discrepàncies internes, i cerquen la resposta a la pregunta que miren d’evitar respondre, perquè no saben com respondre, igual que Esquerra Republicana, amb la diferència que aquests darrers ho evidencien més, amb un suposat vernís de realisme. Eduard Pujol era entrevistat avui per molts mitjans perquè respongués a la pregunta de “d’acord, i com farem la República?”. El polític debutant no ha sabut què respondre. En realitat, tots estem allà.
 

La que ha estat abassegada ha estat Mireia Boya. Tothom li ha preguntat per Anna Gabriel. És el gran interrogant d’aquesta setmana. Vindrà? Es quedarà? Hi ha qui diu que és a Suïssa perquè confia que si Espanya en demana l’extradició, la federació helvètica federeriana no acceptarà, ja que Espanya no va extradir Hervé Falciani (el personatge que va revelar el secret bancari suís) quan Suïssa ho va demanar. L’hermetisme de la CUP amb el tema Gabriel, és total, veurem què passa, i veurem si és capaç d’aportar el seu granet de sorra a la internacionalització del Procés.
 

Això no és tot: divendres està citat a declarar Trapero, acusat de sedició. Veurem també què passa i com acaba l’heroi del 17 d’agost. I, mentrestant, a Badalona, sense fer massa soroll, l’alcaldessa Dolors Sabater segueix deixant el llistó de dignitat amunt de tot. Dolors Sabater ja és a prop d’esdevenir un símbol, amb la discreció i lluny de l’autopropaganda de plató que fa la seva homònima de Barcelona. Sabater s’ha encarat avui amb la cohort de la ministra Dolors Montserrat, i amb la mateixa ministra a la qual ha demanat el desbloqueig d’una vital suma de diners per a la ciutat que segueix encallada pel 155. Això sí que és una alcaldessa com Déu mana, i no la gasosa de plató televisiu de la capital de Catalunya.
 

Ja ho veuen, Espanya busca ensenyar la poteta de la presó, com ha fet amb Marta Pascal o la cupaire Boya, que no va picar. Acovardir, i sobretot condicionar la confecció d'un nou govern que volen que retorni al Pujolisme més conformista i submís. Però, malgrat que caminem amb el cap cot, seguim vius i plens de dignitat. 
 

Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al 
bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí

Relacionats