Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Amar la trama más que el desenlace (O estimar el país per sobre el partit)

|

- Publicitat -

Fa unes setmanes el cantant uruguaià Jorge Drexler va treure el seu nou disc sota el títol “Amar la trama”. No us enganyaré, la música del Drexler m’agrada força, però mai n’he estat un gran fan; tot i així sempre m’han fascinat les seves lletres tendres i delicades, poesia moderna en el seu estat més pur… i escoltant la segona cançó del seu nou cd una frase em va impactar especialment, i des de que la vaig sentir hi penso sovint…

Amar la trama más que al desenlace” són els set mots que m’han fet pensar molt, i sobretot m’han fet sentir una complicitat extrema amb l’autor. La vida en si és la trama, tots sabem el que volem i el desenllaç que aspirem, però el que ens fa moure i sobretot arribar al desenllaç és, justament, la trama.

Publicitat

Algun dia ens casarem, però per fer-ho haurem d’haver-nos conegut, festejar, sortir…; algun dia tornarem a guanyar la Champions, però per fer-ho haurem de passar eliminatòries i gaudir com ho vam fer amb el golàs d’Iniesta contra el Chelsea; i segur que algun dia serem independents, però per aconseguir-ho haurem d’haver treballat abans per aconseguir una majoria social i unes estructures d’estat que ens ho permetin.
Això és “amar la trama más que al desenlace” i és justament això el que ens permetrà ser lliures.

Últimament sento molta gent que critica Esquerra, gent que fins i tot la titlla de botiflera o sotmesa als socialistes quan justament s’està avançant com mai en la idea de la independència. Fa dies llegia un brillant article d’en Josep Ramoneda i avui en llegia un altre d’en Josep Maria Pasqual que precisament parlaven de la situació d’ERC i de la victòria ideològica de l’estratègia independentista.

Esquerra ha estimat més la trama que el desenllaç, o el que és el mateix, ha estimat més el país que el seu propi benefici partidista. Tots sabem que hauria estat més fàcil restar impertèrrits i bramant des dels escons que ens corresponen al Parlament, onejant permanentment la bandera del NO; tothom sap bé que no haver entrat al govern de la Generalitat ens atorgaria una puresa perfecte que facilitaria les nostres expectatives de partit. Això, però, no ha estat així. Esquerra ha volgut apostar per sacsejar, des del 2003, el panorama política català, impulsant un nou estatut, un nou finançament, un pacte nacional per la immigració, una nova llei de polítiques de joventut, una potent i ambiciosa llei del cinema o una necessària i clau llei de consultes populars.

Fa 7 anys que els independentistes vam entrar al govern de la Generalitat, i ho varem fer amb un escàs 14% dels vots que va emetre la ciutadania de Catalunya. I només amb 23 diputats i la força de la convicció que sempre ens ha guiat, hem aconseguit que tot el país parli i es plantegi ara si la independència és la solució o no.

Potser hi ha gent miop que no pot entendre que tota aquesta revolució independentista ha emergit des de que els independentistes hem posat al centre del debat el nostre objectiu, tot i que per arribar-hi tots sabem que cal fer passos previs, per no enviar el nostre somni a pastar fang.

Això és el que ha fet Esquerra, estimar la trama per sobre del desenllaç; ha fet avançar el país i preparar-lo pel dia que, definitivament, fem realitat el nostre somni. I ho ha fet estimant el país per sobre dels interessos partidistes, cosa que ben bé es troba a faltar en els partits polítics avui en dia.

Ara toca obrir una altra etapa, després de 7 anys preparant el país per el dia D, ara toca la consulta vinculant, i altre cop només Esquerra està disposada a fer-la. Per enèsima vegada consecutiva som nosaltres qui una vegada més volem sacsejar el panorama polític català, i és Esquerra l’única garantia de que podem fer el nostre somni realitat, perquè Esquerra sempre hi és, i com diu el Josep Maria Pasqual, ERC sempre torna.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut