L’estiu és el temps, per excel·lència, on la gent del món mundial té més temps lliure. Normalment arriben les vacances, o si més no, una reducció del volum de feina. L’estrès, l’anar de cul amunt i avall, les presses per arribar puntuals als llocs semblen dissipar-se, i com a contraposició ens surten dies lliures com bolets, que amb l’ànsia de recuperar el temps perdut durant l’any, intentem omplir tant aviat com podem.
I és que a l’estiu tot sembla apagat, tot sembla estar sospitosament en calma, esperant que la calor comenci a afluixar perquè les rutines diàries i les corredisses habituals tornin a apoderar-se de les nostres vides. Però lluny d’això, l’estiu és una temporada idònia per pensar, llegir, reflexionar, prendre decisions i sobretot, també, per escriure.
I és precisament això el que m’he proposat fer. Massa són els cops que hem callat, i massa són els anys que portem vivint un silenci, com deia en Raimon, antic i molt llarg. Per això mateix, he decidit reobrir amb força i empenta el meu bloc, i fer-ho de la millor manera possible, en un estiu carregat de contingut polític, preludi del que de ben segur serà una tardor calenta pels independentistes.
Així que m’acomiado anunciant-vos l’ irrupció a la blogsfera independentista del meu nou bloc, que a més d’un irritarà i a més d’un empiparà, però que només respon a l’únic propòsit de fer més forta i grossa la veu del jovent independentista a la xarxa!
Que tremoli l’enemic, que quan convé seguem cadenes!
