A les fires de vots encara hi ha xarlatans.

Sovint som víctimes de filtres excessivament atapeïts o, per dir-ho més clarament, d’opcions ‒no sempre legítimes‒que permeten seleccionar la informació que ha d’arribar al gruix de la societat. Cal reconèixer que si bé en certes ocasions aquest control és aconsellable per evitar reaccions perjudicials com podria ser una alarma social difícil de controlar, en altres distorsiona de tal manera que empeny el ciutadà a emetre una opinió errònia per manca d’informació o per informació manipulada. Bé, personalment  ho veig així i així ho transmeto.
Una altra cara de la moneda és quan les paraules es llancen a l’aire improvisadament, ‒o quan s’escalfen les sangs‒, sense haver passat per cap dels controls esmentats, aleshores ens adonem que són l’exteriorització espontània i sense embuts dels sentiments de l’emissor. És l’única manera que tenim de conèixer una mica millor a la persona que tenim al davant. Transmetre una ideologia ‒política o religiosa‒és una tasca molt difícil de desenvolupar amb correcció i, lamentablement, són pocs els que ho saben fer amb un cert nivell de qualitat i de dignitat. Per altra banda l’elector cada dia està més preparat per saber separar el gra de la palla. Vendre gat per llebre és una estafa, prometre sense possibilitats de complir un engany. Suposo que en ple segle XXI, ha de ser difícil vendre gat per llebre; a les fires els xarlatans ja no hi tenen cabuda. De totes maneres, d’aquí a uns quants dies sabrem si algun ha pogut sobreviure. ●