Jordi Turull ha fet una crida que ja fa mesos es preveia lògica: els electors haurem d’anar el més aviat possible a votar. Si pot ser, a primeríssima hora. La idea és la de protegir l’obertura dels col·legis electorals, i després, haver fet la feina per si la Guàrdia Civil (i els Mossos?) retiren urnes.
El cos policial espanyol segueix fent feina, intervenint i decomissant material electoral. A canvi, la gent segueix apropant-s’hi i deixant clavells als cotxes. Avui han fet un pas més i han trobat a l’empresa Unipost notificacions de les meses de l’1O. Hi han entrat sense cap ordre judicial, contravenint la legalitat una vegada més. Turull ja ha dit que això no aturarà la votació, però ja hem vist que el Govern segueix prenent precaucions. Tot això mentre els primers alcaldes ja han començat a anar als jutjats a declarar, negant-se a respondre les preguntes.
Els dos temes del dia però, han estat l’admissió a tràmit del recurs del Govern de Catalunya contra els acords del darrer Consell de Ministres que es donaven a conèixer divendres i es publicaven al BOE dissabte referents a la intervenció dels comptes de la Generalitat, i l’escorcoll a l’Ajuntament de Girona per mirar de tacar la imatge de Carles Puigdemont i vincular-la al 3%.
Sobre això darrer, la notícia apareixia en portada a La Razón i, a primera hora del matí ja hi havia premsa espanyola a la plaça del Vi de la capital gironina. Els mitjans espanyols n’han estat parlant durant tot el matí, però el cert és que no s’ha trigat massa a saber que l’única implicació del president català en tot això va ser la d’encarregar una auditoria externa el 2013 per mirar de destapar també el cas, després de sospites de la implicació dels anteriors governs socialistes. A TV3 ja hem notat la mà de Vicent Sanchis, que ha preferit no participar del circ mediàtic i ha relegat la informació a després del ‘bloc electoral’.
La massa de gent que s’ha implicat amb el seu Govern a hores d’ara és tant gran, que aquestes tàctiques ja no tenen efecte. Fins i tot la plataforma Aigua és Vida ha denunciat la utilització de l’escorcoll per fer mal al referèndum. I la CUP també.
Pel que fa a l’admissió a tràmit del recurs de la Generalitat, Junqueras ha defensat avui que això suspèn la intervenció dels comptes catalans i el Tribunal Suprem ha dit que no. La idea de fons és la de fer que passin els 12 dies que queden, i la intervenció no s’acabi produint, a l’espera de què passi l’1 d’octubre. Mentrestant, Hisenda ha limitat els límits de despesa de les targetes dels membres del Govern. Junqueras també ha dit que parlaran amb els bancs, que són els gestors finals dels calers de la Generalitat.
La situació va agafant complexitat, però l’Estat sembla que ha malgastat un cartutx important avui a Girona. Tanmateix, a una setmana i mitja del gran dia, fan bé de donar-ho tot. Fins i tot podria ser que notícies d’aquest estil mobilitzessin el vot del No, que de moment segueixen encarnant Cs, PSC i PP a Catalunya. El PSC segueix agitant el vot abstencionista denunciant atacs als seus alcaldes, amb la cobertura dels mitjans espanyols, i al carrer veiem com brigades municipals ara es dediquen a retirar pancartes i domassos del Sí de balcons privats. Els alcaldes no s’arronsen i han començat a denunciar que la Policia Local no pot actuar com a Policia judicial.
Des de Podemos, ahir Pablo Iglesias convocava una estranya reunió de la formació i de tots les formacions satèl·lit. Sembla ser que hi ha un grup de treball que fan anomenar 'govern a l'ombra' on es preparen les eleccions espanyoles de 2020. Hi va participar Xavier Domènech d'ECP i Catalunya en Comú, però no es va convidar al dissident Dante Fachín que, per cert, representa Podemos a Catalunya. La proposta va ser la d'impulsar una espècie d'assemblea d'electes a la desesperada aquest proper cap de setmana per negociar (amb qui?) un referèndum d'autodeterminació a Catalunya que avui hem sabut que seria “no vinculant”. Espanya és així, no hi ha sortida possible. Ni tant sols els que diuen que et deixarien votar escoltaran què diguin les urnes. El PSOE, a qui van interpel·lar amb aquesta proposta, va respondre d'immediat amb un “No” molt rotund. En el fons, les paraules més o menys amables porten al mateix lloc: “España no se puede romper, Cataluña es española”.
Estan passant moltes coses, com poden veure, en pocs dies. Ahir, després d'oferir-los el testimoniatge diari, coneixíem que Hongria deia que respectaria el resultat que sortís de l'1 d'octubre. Això no ho veuran als mitjans de fora. Les autoritats municipals catalanes han començat a desfilar pels jutjats, els drets essencials segueixen estant vulnerats per part de l’Estat espanyol… però les paperetes ni tampoc les urnes apareixen. On són les paperetes? On són les urnes? I, per altra banda: arribaran les targetes censals? S’obriran els col·legis amb normalitat? Votarem? O tot això està gestant una DUI? Queden 12 dies.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
